Les 3 claus del Barça-València

BarcelonaVictòria vital però estranya del Barça per 2-1 al València. Per ocasions, l'equip xe hauria merescut més premi, però els blaugranes s'han vist aviat amb un avantatge de dos gols que han calmat un partit perillós, per l'estat anímic i físic del Barça i pel potencial ofensiu d'un València sorprenentment poc agressiu.

La desprotecció dels centrals

La visita del València era perillosa, perquè exigia una cadena de comportaments sense pilota al Barça que, sense confiança, són arriscats de fer. Quan es desplegava, el conjunt xe exigia un recorregut a Paulinho i Busquets que descobria la línia defensiva. Piqué i Umtiti tenien la missió de controlar les maniobres de Mina i Rodrigo, inquiets, baixant a rebre i buscant ruptures.

Sovint, a més, ho havien de fer saltant fins a camp contrari, i quan un central ha de sortir tants metres, la sensació d'inseguretat se li multiplica. No era el dia per viure còmodament anant tant al límit del vertigen, després de Roma.

Sergi Roberto havia d'anar a l'ajuda, sense descuidar-se del seu duel amb Guedes, més incòmode quan s'hi afegia Gayà per fer el dos contra un.

El València va arribar força i amb claredat.

Conviure a camp contrari

La sensació d'inestabilitat era inevitable. El València, punyent a dalt, no permetia que el Barça trobés cap moment de treva, de respirar, de curar les ferides de Roma. Tot i així, els blaugranes han trobat una fase central del primer temps en què han viscut a camp contrari. Ha sabut trobar camins per allargar els seus atacs contra l'ordenat 4-4-2 del València, replegat a la frontal.

Ha entès els beneficis d'aquest context però també el perill: sempre que ha pogut, ha finalitzat per evitar el contraatac. I, quan no han pogut fer-ho, han tingut una bona activació sobre la pèrdua per impedir transicions.

Quan tot es fa llarg

A la represa, s'ha passat en un segon del possible 1-1 al 2-0 i, tot, amb Umtiti de protagonista. El gol blaugrana ha creat la distància de seguretat que ha permès que l'equip avancés sense por i, de retruc, ha desanimat un València que sentia que el partit no estava premiant la seva capacitat de generar perill. Però el partit seguia perillós. S'ha anat descontrolant, trencant, partint en el bloc que ataca i el bloc que espera la rèplica rival.

El penal final ha acabat d'esquitxar una victòria més útil que balsàmica.