Les 3 claus del Barça-Tottenham

BarcelonaEl Barça, amb la classificació ja a la butxaca, resol amb competitivitat el tràmit d'enfrontar-se a un Tottenham que sí que es jugava coses. Els anglesos veuen frustrades les seves ocasions perquè Cillessen llueix sota pals, però acaben sumant el gol, i el punt (1-1), que necessitaven per ser a vuitens de Champions.

Obrir un passadís entre centrals

El Tottenham va sortir amb una idea clara de com fer mal a un Barça de circumstàncies en defensa. Pochettino va alinear molt junts Kane, Son i Dele Alli, i va convertir Eriksen en l'arma ofensiva extra. Va multiplicar efectius a la zona de tres quarts, on Rakitic no arribava a tapar els forats que deixaven Aleñá i Arthur, superats en la pressió alta. El Tottenham va buscar accions directes per dins, per descarregar de cara i activar un desmarcatge en ruptura entre centrals. Lenglet i Vermaelen van patir a camp obert.

Desajustos en defensa

Conscient que la necessitat del Tottenham l'obligaria a portar la iniciativa, Valverde va insistir en què el seu equip pressionés ben a dalt cada inici de joc de Lloris. Però el tècnic va desesperar-se per ajustar les posicions dels seus perquè els anglesos sempre trobaven un home lliure al seu sector esquerre. Si Dembélé s'emparellava amb el central, Semedo havia de pujar molts metres i deixava lliure Eriksen, que s'ubicava a la zona fosca d'aquests salts a pressió. Lenglet va patir pel dos contra un que li quedava.

La tecla Dembélé

Dembélé està sent el refugi de molts moments crítics del Barça a camp propi. Que ell pugui amenaçar i anar a l'espai és una garantia per a Valverde quan els rivals pressionen gairebé home a home com feia ahir el Tottenham.

Sobretot en conducció, és una opció per trepitjar l'àrea rival i trobar contextos de finalització. La seva sinergia amb Semedo creix a cop de potència.

Però quan la dinàmica es gira i l'equip necessita consistència al darrere, Valverde opta per altres futbolistes per recompondre l'esquema defensiu.