Barça
Misc 04/11/2017

Les 3 claus del Barça-Sevilla

Valverde encerta amb un plantejament que exagera la verticalitat de l'equip, sobretot amb Alcácer

i
Natalia Arroyo
2 min

Més ruptures per sorprendre el Sevilla

Conscient que el Sevilla voldria pressionar-lo des de Ter Stegen, anant-hi gairebé home a home, Valverde va traçar un pla que, especialment en la primera mitja hora, li va sortir rodó. Amb Alcácer com a carta sorpresa a l'onze, va desplegar les peces ben esglaonades per tenir rutes segures a través de Busquets o Messi, rebent en zones baixes, i una alternativa sempre recurrent: joc a l'espai per a la mobilitat de Suárez

i Alcácer. També Rakitic, llegint el marcatge d'Escudero, va explotar la verticalitat.

Recurs en llarg sobre Suárez o Alcácer, que fixen la defensa rival

Pressió sobre la pèrdua

Malgrat l'esforç del Sevilla per no deixar que el Barça sortís del seu propi camp, l'equip blaugrana va rondar sovint zones de finalització. En quatre minuts, portava quatre ocasions de gol. Aquesta inèrcia va allargar-se durant el primer temps i al Sevilla li va costar trobar les situacions de contraatac que s'havia imaginat, perquè el Barça l'ofegava de seguida que recuperava la pilota. A la represa, però, el context va canviar i el partit es va obrir, fins al punt que Valverde va haver de recórrer a Paulinho.

Conducció de Piqué per generar superioritat

Progressar junts o partit trencat

La voluntat de Valverde sempre és que el Barça mantingui les línies juntes i pugui avançar agrupadament fins al camp contrari. En molts moments ho va poder fer, amb un especial protagonisme per a la conducció dels centrals. A Gerard Piqué se li van veure aventures fins a la frontal de l'àrea, amb xut al travesser inclòs. L'escenari va canviar en trams de la segona part, en què el Barça es va estirar i va perdre el comandament. A l'equip li va costar tancar el matx i estalviar-se el patiment de les últimes accions.

stats