Barça

Les 3 claus del Barça-Madrid

S'encarrila el clàssic amb superioritat al mig i se sobreviu amb cames al setge momentani blanc

Espectacular actuació del Barça, ordenada al primer temps i exhuberant amb espais al segon, per golejar el Madrid al clàssic (5-1). El retoc tàctic de Lopetegui no tapa les esquerdes blanques.

Una destrossa forjada amb tocs a dins

Cap sorpresa amb l’onze de Valverde: Rafinha repeteix i la intenció de l’equip recull les llavors que fa dies que s’estan plantant al ritme de Busquets, Rakitic i Arthur. L’equip ha crescut a través de la pilota, ajuntant efectius a la zona central. La superioritat, numèrica i enèrgica, dels blaugranes a la sala de màquines ha desbordat el Madrid, que ha anat saltant tard, buscant intercepcions que no arribaven. 

La capacitat que ha tingut l'equip de concentrar el joc pel sector esquerre ha sigut absolut, fent-hi passar el 49% del joc al primer temps. Rakitic, el teòric interior dret, estava al cercle central. A la dreta, Sergi Roberto feia sostenible l'assimetria amb una lectura dels espais i una paciència tàctica decisiva.

Malgrat aquesta aparent densitat a la zona esquerra, el Barça ha trobat vies d'obrir i activar el principal forat del primer temps, que estava justament allà, a les pujades de Jordi Alba pel carril que Gareth Bale no ha sabut defensar.

Suárez i les coses que no es veuen

Luis Suárez, amb tres gols, ha sigut un dels homes del partit. Però, com sempre, el valor de l’uruguaià no serà només l’encert de cara a porteria. Tota la feina que ha fet per estirar l’adversari ha tornat a ser providencial.

En cada acció interior, Suárez corria al central més allunyat per obrir espais per a Coutinho.

En la centrada d’Alba, també: enfonsar a línia de gol la defensa madridista per netejar la zona de remat. Tota la feina fosca de Suárez és or. Tota la feina pels altres.

Les lectures de Lopetegui i Valverde

El partit-monòleg del primer temps ha canviat al segon temps, perquè el Madrid ha modificat l’estructura. Lopetegui ha tret Varane per posar Lucas Vázquez i ha fet jugar el seu equip amb un 3-5-2 que, durant ben bé un quart d’hora, s’ha imposat.

El Madrid s’ha instal·lat a l’àrea, ha trobat rematades, ha ofegat el Barça amb una pressió altíssima que ha posat nerviós el Camp Nou. Superat el tràngol, l’equip ha respirat. Valverde no s’ha precipitat i, llegint el nou escenari, més obert i amb més espais, ha posat cames: primer, Semedo, després Dembélé i al final, Arturo Vidal. I tots tres, sumat al pas endavant de Sergi Roberto en un dels canvis, ha revitalitzat el Barça.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF