Les 3 claus del Barça-Athletic

BarcelonaVictòria plàcida del Barça per 2-0 davant l'Athletic Club. El partit ha quedat vist per a sentència al primer temps, en què els blaugranes haurien pogut golejar. Després tot ha sigut només gestionar l'avantatge.

Distensió defensiva de l'Athletic

L'Athletic no ha tingut en cap moment ni l'agressivitat ni la intensitat que requeria el pas pel Camp Nou. Quan ha anat a la pressió, ha sigut fàcilment superat per un Barça clarivident i còmode. Per fora, als defenses bascos els costava arribar a la pressió i Piqué podia sortir amb paret amb Sergi Roberto i avançar en conducció.

Un cop en camp contrari, tothom tenia metres i temps per pensar, i es jugava sense angoixes.

A més, la possibilitat de córrer que ofereix l'opció de comptar amb Dembélé a la banda ha contribuït a estirar l'Athletic i arribar amb claredat al terç contrari.

I, a l'àrea, els blaugranes arribaven sols a zones de remat, on han encadenat ocasions clares.

Al ritme de Rakitic

La baixa de Busquets ha donat el timó a Rakitic, en un dibuix que sovint semblava un 4-1-4-1. El croat s'ha encarregat de les primeres accions i ho ha fet amb brillantor. D'entrada s'ha incrustat entre Piqué i Umtiti i ha garantit que la jugada avancés des del tres contra dos.

La lleugeresa amb què defensava l'Athletic li ha deixat organitzar l'atac i distribuir passades a plaer.

I, defensivament, ha tingut sempre intensitat decisiva, tant per temporitzar i evitar el contraatac com per robar en camp contrari.

Que no passi res

El perill a la represa era que el 2-0 era curt. O, si més no, no era prou contundent com ho havia sigut el domini ofensiu del Barça al primer temps. Al segon, però, l'Athletic ha resolt els desajustos defensius i ha pogut mantenir amb més garanties la pressió alta. Valverde ha intentat que el joc es tornés a calmar, amb l'entrada d'Iniesta, però el partit ja tenia un ritme molt baix, per molta amenaça de Williams i Aduriz que hi afegís l'Athletic. Aleix i André han acabat de solidificar el triomf al final.