La clau de tot es diu Messi
El Barça segueix buscant-se a si mateix. Va tornar a empatar, un resultat massa habitual últimament a fora de casa, però aquesta vegada va deixar al final un bon gust de boca. L'equip va anar de menys a més, no va defallir, va igualar un resultat advers en un camp sempre molt difícil i va donar la cara. Però tan cert com això és que, tant si ens agrada com si no, el Barça de Guardiola segueix emetent senyals de dubte: manté l'estructura de joc i és més o menys fidel a l'estil, però ha perdut moltíssima velocitat i és a anys llum del seu millor moment.
Vés a saber si estem massa ben acostumats i ens hem tornat massa exigents: potser del que es tractava ahir, més que de viure, era de sobreviure. A l'espera d'un moment millor, l'equip fa el que pot i es limita a no perdre la identitat, que ja és molt. No són temps per a floritures, i la prova és que el millor jugador va tornar a ser Puyol, en una altra actuació èpica que el realça i amplia una mica més la seva llegenda, però que alhora és significativa del punt exacte en què es troba l'equip. A l'actuació estel·lar del defensa el va seguir un gran partit de Cuenca, una decisiva entrada d'Alves i una recuperació de Cesc, que aquesta vegada va recuperar el toc i la serenitat que havia perdut els últims partits.
El partit, doncs, va servir per rellançar alguns jugadors, però segueix planant un gran interrogant sobre el més important de tots: Messi segueix embussat i malgrat que té tant talent que en qualsevol moment pot decantar ell sol el partit, fa la sensació de no trobar-se còmode. Algunes jugades s'entossudeix fins i tot a resoldre-les per la via ràpida, amb una conducció de pilota exagerada, potser fruit de l'ansietat. Amb tot el que ens ha donat, seria massa injust retreure-li el penal fallat, però és veritat que els grans jugadors com ell, en aquests moments en què tot el món es para i està pendent d'ells, delaten sense voler el seu estat de forma, i ahir Messi es va mostrar tou i previsible des de la pena màxima. Arribem al moment culminant de la temporada i, a les portes dels tres títols, els partits fan tots molta pujada i aparentment al dipòsit hi queda poca benzina. També és veritat que, com va passar el dia del Màlaga, n'hi haurà prou amb una gran actuació de Messi per recuperar la trempera. Aquesta, i no cap altra, és la clau de les dures setmanes que vénen ara.
