“Les cendres de Miquel Blanch volen pel Mediterrani”

Un any després de la mort del Voltor Negre es va celebrar la cinquena concentració Illes del Mediterrani

Miquel Blanch (1970-2017) és el voltor negre, que viatja amb parapent per l’eternitat en un vol al·lucinant per les quatre illes. Després de la seva mort, l’any passat, i en homenatge a ell, es va celebrar fa uns dies la V Concentració Paramotor amb sortida des de Menorca i arribada a Mallorca. Una feina de molts però inventada per dos personatges singulars dels quals ara només queda l’altra ànima del projecte.

L’altra és Marcos Forjan Palomeque, gabellí d’adopció que va arribar a Capdepera quan només tenia nou anys. Era finals dels setanta quan els seus pares varen arribar per fer feina a la construcció i de cambrera de pisos, respectivament, a Capdepera. La seva vida va canviar quan va conéixer Miquel Blanch i una part seva es va desfer el 17 de juny de 2017 quan va rebre una telefonada aterridora. “Marcos, estic molt content de saber que no ets tu. Acab d’escoltar que un home de 45 anys ha tingut un accident amb parpent i ha mort”. Aquestes paraules varen capgirar el cos de Marcos perquè sabia que el seu amic Miquel Blanc -que feia feina en una carnisseria de Campos- tenia lliure aquell dia i sempre sortia a volar.

Efectivament, Miquel sobrevolava tota la Serra de Tramuntana des d’Alcúdia fins a Andratx i la tornada, a la zona del puig de Son Fe va perdre el control de l’aparell i va acabar estavellant-se contra la muntanya. Va quedar malferit en una zona espacarpada i de difícil accés i malgrat la mobilització dels Bombers de Mallorca, la Guàrdia Civil i l’Ib-Salut, només se’n va poder confirmar la defunció. El cos de Miquel va rebre un cop cruel al pit que el va privar d’oxigen quan la vena cava va quedar bloquejada. Aquest fet li va provocar la mort pràcticament immediata amb el temps just per llevar-se el casc. La notícia definitiva arribà al cor de Marcos quan rebé la telefonada d’un amic en comú i que també és instructor de vol. És Oscar i només amb una pregunta i una resposta el món cau. “És en Miquel?” “Sí”. El següent record de Marcos, és anar a ca la dona per veure la família de Miquel i la calor “No se m’oblida la calor que feia i com podies veure les onades d’aquella calentor pujant a l’infinit i sentir la tensió d’aquell moment en una casa on tot era tristesa, que coneixes la familia i saps el que estan sofrint”. Aquella nit Marcos no va dormir i va passar les hores mirant el sostre de la seva habitació.

Després d’aquesta tragèdia Marcos no va pensar mai d’abandonar la pràctica d’un esport de risc que li va donar l’oportunitat de conèixer una persona com Miquel Blanch.

Impulsor del parapent modern

Marcos recorda com va conèixer Miquel anys enrere. Tot va començar a Pollença, quan Marcos i uns amics estaven entusiasmats amb la idea de veure la sortida dels parapents que es llançaven des del puig de Sant Martí i el cartell que posava “vuelos biplaza”. “Record el moment d’alçar el vol i com se’m va posar la pell de gallina”, explica Marcos. Després d’aquesta experiència varen fer un curs i compraren un parapent a mitges per 100.000 pessetes. Des d’aleshores, volar forma part de la seva vida. “Sempre volàvem per la zona d’Alcúdia i jo feia feina a la construcció amb el meu pare, però quan tenia temps lliure volava tot el temps que podia”. Així és com Marcos va veure per primera vegada Miquel Blanch. “No em queia bé... (riu). Al principi ell era més veterà i als nous ens deia cachorros, de forma despectiva perquè ell tenia els genolls pelats de volar”. Amb el temps jo me vaig ficar més amb el tema del paramotor i ara ja duc més de vint anys de vols. Així és com Marcos i Miquel es varen retrobar per organitzar la I Volta a Mallorca en paramotor. El temps havia passat i l’experiència els permetia veure les coses amb claretat. Era l’any 2007 quan Marcos ja tenia pensat posar l’escola de paramotor i un parell d’anys després es va fer instructor gràcies a Miquel. El campaner va ser campió de la lliga de les Balears fins a la seva mort i en dues ocasions va aconseguir el títol de campió d’Espanya en parapent.

Esport de risc

Quan varen proposar per primera vegada una concentració de paramotor tenien molt clar que aquest és un esport de risc, en què els participants, poden patir un accident i en què s’ha de respectar el trànsit aeri. “És evident que aquesta prova ens dona publicitat al nostre negoci, no som hipòcrites, però darrere de tot això hi havia dues persones que viuen aquest esport amb passió. Miquel és així, tota passió, un personatge autèntic”, assegura Marcos, que encara s’emociona i parla del seu amic en present perquè li costa acostumar-se a la seva absència.

L’organització de la prova, que ha arribat enguany a la cinquena edició, en homenatge al Voltor negre -per Miquel Blanch-, no ha tingut un camí fàcil, perquè, a més de ser un esport de risc, també pateix les regulacions de les institucionals i normatives aèries i ecològiques del medi ambient. “Sempre que decidim una ruta ho feim pensant amb les cartes aeronàutiques, les zones que es poden veure afectades pels espais naturals protegits i mil coses més que afecten l’organització de la prova”. Marcos recorda que un any varen tenir problemes i que per això es va decidir no fer la concentració. “En aquestes dates és quan Miquel va tenir l’accident i per això enguany hem volgut sortir a volar fent una travessia des de Ciutadella fins a Capdepera, en memòria del meu amic”. Aquesta va ser la prova més important de la cinquena edició amb el desplaçament de més de deu voladors fins a Ciutadella amb un vaixell de la Transmediterrània per viatjar amb paramotor fins a Mallorca. En el programa també varen comptar amb les rutes Campos-Capdepera i Capdepera-Alcúdia. Un dia després amb una ruta per la Serra de Tramuntana. Una arrossada a Son Moll i, com a culminació de l’esdeveniment, un xou aeri a a la avinguda de Miramar de la Ràpita.

Abans de volar pel Mediterrani des de Menorca, Marcos va rebre un missatge inesperat i molt emocionant per part de la dona de Miquel. “Vull que volis amb ell”. Marcos va rebre el pot de cendres del seu amic, com el millor regal, que li podien fer. Així va veure complit el somni de fer un altre vol amb en Miquel, que ja és etern al cel mediterrani.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF