SEGONA DIVISIÓ
Esports 29/03/2011

"Tinc entre cella i cella entrenar a Primera Divisió"

Ascens? "El que no farem ara és desil·lusionar-nos" Girona "Els equips són la imatge del seu tècnic" Dificultats "Hem arribat on som per mèrits propis"

Narcís Presas
3 min
Raül Agné vol ser més conegut pels seus èxits esportius com a tècnic que per la polèmica amb el català a les rodes de premsa.

Raül Agné (Mequinensa, 1970) és l'entrenador de moda a Segona. Ha portat el Girona a cotes inimaginables i surt en unes quantes travesses per entrenar equips de Primera i Segona la temporada que ve. Mentrestant, va camí de convertir-se en un mite del Girona FC.

El somni de Primera està ben viu.

El primer objectiu era la permanència i matemàticament encara no l'hem aconseguit. Si arribem als 50 punts quan faltin set o vuit jornades podrem intentar lluitar fins al final per la promoció. Els resultats ens diuen, però, que no podem treure pit. Marcar-nos l'ascens com a objectiu no toca, però el que tampoc farem és desil·lusionar-nos.

L'equip ara se situa per damunt de les seves possibilitats reals?

Podria ser. L'equip està fent una temporada fantàstica si tenim en compte com va anar l'estiu a nivell institucional i que a l'agost ens entrenàvem amb catorze jugadors. Hem arribat on som per mèrits propis.

Quin és el secret per arribar on sou?

En primer lloc, la tranquil·litat institucional, que ens ha permès tenir viabilitat econòmica. I, en l'àmbit esportiu, anar per feina, ser molt exigents i autocrítics. Compromís i implicació. Creure amb la idea i fer molta feina.

Com es gestiona l'eufòria en un vestidor poc avesat a mirar cap amunt?

Els equips solen ser la imatge de l'entrenador. A mi difícilment se'm veu emocionat quan guanyem, ni tampoc fet pols quan perdem. Ho vivim des de la naturalitat. A mitja lliga no pots treure pit. Els balanços s'han de fer a final de temporada.

Com juguen els equips de Raül Agné?

Els estereotips no m'agraden. Només obligo els jugadors a esforçar-se molt. A partir d'aquí els entrenadors hem d'adaptar-nos al perfil de futbolistes que tenim. Aquí hem marcat una proposta ofensiva, atractiva, de joc elaborat.

Quin model prefereixes: Guardiola o Mourinho?

Probablement són els dos millors entrenadors del món. Cadascú amb un estil diferent. A mi la polèmica no m'agrada. Per tant, m'agrada més l'estil d'en Pep. Però crec que tot el que fa Mourinho té un rerefons. És molt intel·ligent i ho fa per alguna cosa, tot i que viure constantment amb polèmica no ha de ser gaire gratificant.

Com treballes els valors amb els teus jugadors?

Intento ser just amb ells i que tothom se senti important. Estiguin d'acord amb mi o no, però que vegin que sóc un entrenador just. Això facilita que després adoptin valors com la solidaritat, l'esforç o el compromís. Al final, la part mental és el que fa rendir més un futbolista.

Creus que en el futbol hi ha una falta de valors?

Els jugadors són com la societat, i si la societat ha canviat, els futbolistes també. Avui en dia esforçar-se costa molt. La capacitat de disciplina i de superació es va perdent. El futbolista no deixa de ser com la societat, ni millor ni pitjor.

Què significa el Girona FC per a Raül Agné?

El Girona m'ho ha donat tot a nivell professional, i al revés, també. Hem crescut junts. Mentiria si digués que el Girona és un club més. Però sóc conscient que sóc un entrenador que si no guanyo partits, malament. Li dec molt, al Girona, i mai seré una nosa per al club. No vull ser un referent. Arribarà un dia que marxaré. Ara, després o més tard. No em plantejo el futur. El Girona i jo hem viscut junts coses molt fortes i espero que encara n'hi hagi de millors.

T'il·lusionaria entrenar a Primera Divisió?

Des que vaig començar em vaig marcar com a repte la Primera Divisió. Dependrà del meu rendiment i de les meves capacitats. Entrenaré on em toqui, i si ha de ser a categories més baixes probablement plegaré i aniré a treballar amb la família. Però m'he fotut entre cella i cella entrenar a Primera i ho intentaré aconseguir. No faré res per aconseguir-ho immediatament, les coses vénen per si soles. Si vaig guanyant partits al final caurà pel seu propi pes. M'he posat en aquesta professió per arribar al més amunt possible. No per vanitat, sinó perquè em sentiria molt realitzat: és la professió que m'agrada i que m'apassiona.

stats