Fita a fita
Esports 20/08/2021

Castell de Santa Àgueda, de ‘castrum’ romà a fortalesa musulmana

Breu recorregut fins al darrer reducte de resistència menorquina abans de la conquesta catalanoaragonesa de 1287 per aprofundir en un paisatge cultural

Joan Carles Palos
4 min
La ruta d'aquesta setmana

PalmaSanta Àgueda, de 269 metres d’altura, és la tercera elevació més important de l’illa després del Toro (362 m) i s’Enclusa (275 m). A dalt hi trobam una antiga fortalesa d’origen musulmà, bastida entre els segles X i XIII sobre una construcció anterior d’època romana, que ens acosta al passat de Menorca abans de la conquesta del rei Alfons d’Aragó el 1287. Finalitzada la campanya de Mallorca, el tractat de Capdepera, signat entre el rei En Jaume i el cadí de l’illa l’any 1231, permeté als musulmans de Menorca viure amb certa independència i llibertat cinc dècades més, tot i que sotmesos tributàriament a la corona aragonesa. El castell de Santa Àgueda va ser declarat Bé d’Interès Cultural el 1987 i adquirit pel Consell de Menorca el 2007.

L’accés a l’inici de la ruta el farem amb vehicle des de la carretera general Me-1 (Maó-Ciutadella). A l’altura del quilòmetre 31,5 trobam a la dreta el camí dels Alocs, també dit camí de Tramuntana. El seguim uns tres quilòmetres fins a arribar a l’entrada del lloc de Santa Cecília, a la dreta. Just al costat podem veure també l’edifici en runes de l’antiga escola rural, a l’esquerra del camí que puja al castell de Santa Àgueda. Si ens plantejam fer-ho a peu, hem de tenir en compte que des de Ferreries fins al començament de la ruta hi ha sis quilòmetres i mig de distància.

Des del vessant nord del castell de Santa Àgueda es gaudeix d’una bella panoràmica dels Alocs, Binimel·là i Cavalleria.

La ruta

[00 min] Des del mateix camí dels Alocs, entre el portell del lloc de Santa Cecília i l’antiga escola rural, s’inicia el camí d’ascens al castell de Santa Àgueda. Adolf Sintes Sintes (Sant Climent, 1951) ens explica en els seu llibre Les escoles rurals ‘oblidades’ de Menorca (S’Auba, 2020) que, durant el període comprès entre els anys 1933 i 1970, es construïren a l’illa un total de 18 centres educatius a les zones més allunyades dels nuclis de població, atesa la situació precària de la xarxa viària menorquina. Aquestes escoles rurals, un projecte impulsat des del govern de la Segona República, varen tenir “un paper clau en la superació de l’analfabetisme i en la millora del nivell cultural de la gent del camp”. L’escola rural de Santa Cecília va estar oberta entre el 1958 i el 1972.

Deixam a un costat l’antiga escola rural i iniciam la marxa per un camí ample de terra que transita sota un espès alzinar pel vessant de Ponent d’una vella cadena muntanyosa que s’estén des de l’Enclusa fins a Santa Àgueda. [15 min] Allà on el camí descriu un doble revolt dreta/esquerra abans de travessar una paret amitgera i prendre cap a l’extrem nord de la muntanya, ja ens trobam el primer tram de l’antic camí emmacat, una calçada de tipologia romana però d’època medieval que s’enfila coster amunt perpendicular al castell. Començam a gaudir de les primeres perspectives d’un paisatge clar i franc. Planures immenses solcades per torrentons i síquies que drenen les fondes planures dels amples comellars.

[20 min] Deixam a la dreta una construcció agrícola en estat ruïnós amb un cotxe antic i desballestat estacionat al davant. Probablement, conseqüència dels darrers usos agrícoles i l’ocupació humana de la muntanya de 1836 fins a la segona meitat del segle XX. Passam per un antic camp de conreu i continuam caminant sobre un empedrat de tons vermellosos en molt bon estat de conservació, una autèntica joia. Som ja en el darrer tram de pujada d’un recorregut que no arriba al quilòmetre i mig, el camí descriu unes ziga-zagues per sota dels contraforts del recinte emmurallat. Tot i que aquest no era l’accés original islàmic, més al nord, es tracta d’un traçat clos entre murades i paret seca absolutament encisador. Assolim el replà superior de la fortalesa [30 min].

Davant nostre tenim la capella, bastida a final del segle XIII just després de la capitulació de la fortalesa, i a l’esquerra el vèrtex geodèsic que assenyala el punt més alt de la muntanya. Si ens hi acostam, gaudirem d’una bona panoràmica de gairebé tot el que era el districte musulmà de Hasmaljuda (municipi de Ciutadella), el de Benissaida (es Mercadal i Ferreries), bona part de la costa del nord-oest i la capital Medina al Yazira (Ciutadella). Però la part més interessant la trobam a l’extrem nord de la muntanya, on s’observen restes de les construccions més antigues, tot i la profunda transformació que patí tot l’entorn durant el segle XIX. Com per exemple el bover que s’edificà vora l’aljub, modificat i engrandit a la mateixa època, així com la transformació de la capella en casa de pagès.

La capella medieval de la fortalesa va ser reconvertida en casa de pagès durant el segle XIX.

“El castell de Santa Àgueda és sens dubte el testimoni més important de la Menorca musulmana. Situat al terme de Ferreries, conserva encara ara una part molt important de les seves estructures, malgrat el seu abandonament d’ençà del segle XV. El topònim Sent Agaiz, islamitzat de Santa Àgueda, constitueix un possible indici de l’assentament preislàmic sobre aquesta muntanya, possiblement romà. Hi ha constància de culte al segle V per la màrtir siciliana del segle III. També és conegut que al segle IX els cristians de Menorca i Mallorca habitaven en castells refugi, per la qual cosa podria tenir també un origen bizantí. Alguns autors arriben a formular la hipòtesi d’un primer assentament talaiòtic” (I Jornades de Recerca Històrica de Menorca, 2004).

L’ampla esplanada nord de la fortalesa de Santa Àgueda ens regala una molt bella vista sobre la costa septentrional de Menorca. Els Alocs, Binimel·la i Cavalleria són alguns dels punts que identificarem fàcilment amb un ràpid cop d’ull.

Per a la baixada farem servir un tirany que neix entre dues torres de l’extrem nord. El caminet gira en sentit contrari a les agulles del rellotge per sota del recinte emmurallat, alhora que s’eixampla progressivament. De fet, aquest devia ser l’accés principal a l’explotació agrícola i ramadera de la muntanya. El seguirem fins a creuar el camí emmacat de pujada [40 min], on tots s’ajunten i, com un sol camí, ens durà fins al camí dels Alocs, vora l’antiga escola rural [1 h 00 min], on finalitza l’itinerari.

Les dades

Dificultat 1 sobre 5

Distància 3,55 km

Desnivell 170 m

Durada 1 h 00 min.

Altitud màxima 269 m

Ruta no circular

@Fita_a_Fita

stats