Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

La carretera que separa Betlem de Ramal·lah

La carretera que recorre els 40 quilòmetres que separen Betlem de Ramal·lah no és la més recomanable del món. Hi ha controls militars, tanques metàl·liques, torres de vigilància i un mur de formigó que separa els carrils per a israelians dels que són per a palestins. La falta de confiança entre els dos bàndols ha crescut i les hostilitats sobre el terreny no s'aturen. L'exèrcit ha augmentat el nombre de check points i això afecta la vida quotidiana de molta gent.

Quan fa dos anys la selecció palestina de bàsquet va visitar Madrid per disputar un partit amistós contra l'Estudiantes, el periodista Jacobo Rivero va recollir el testimoni de Tamara Awartani i Nour Nabulski. Les dues jugadores havien de fer el trajecte entre les dues ciutats per poder-se entrenar durant la setmana. El desplaçament podia allargar-se durant cinc hores.

El pavelló Antonio Magariños de Madrid es va omplir amb unes 2.000 persones. La iniciativa, que va motivar tant els aficionats del bàsquet com els defensors dels drets humans, tenia relació amb una visita anterior que l'ONG Acercándonos va fer l'any 2008 a l'IES Ramiro de Maeztu. El de Madrid va ser el primer partit que la Federació Palestina de Bàsquet va disputar a Europa des de la seva fundació, ara fa més de 40 anys.

"M'estimo aquest esport, però hi ha coses amb què ja no puc seguir. Et passes un any sencer entrenant-te a Palestina per jugar un competició en què només es disputen tres partits", va explicar la jugadora Tamara Awartani al periodista Mariano Galindo. Tot i disposar de passaport alemany, la base va recordar els seus problemes de mobilitat: "He arribat a trigar 12 hores a fer trajectes que tan sols necessitarien 40 minuts". "Els palestins no només sabem tirar pedres", va dir i repetir l'esportista, exigint el seu dret a fer vida normal en un context gens quotidià de bombardejos i atacs diversos.

L'Asefa Estudiantes va completar l'experiència enviant el seu equip masculí sub-21 a jugar contra l'Ibdaa Center, un equip creat al camp de refugiats de Dheixeh, i contra una improvisada selecció de jugadors de Cisjordània. El club va aprofitar el viatge per portar pilotes de bàsquet, xarxes i material esportiu, uns objectes que no són menjar ni solucionen conflictes, però que ajuden a recuperar el somriure durant uns segons. Abans que torni a sonar l'alarma antiaèria.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF