31/05/2012

La carretera de les Aigües

2 min
Tito Vilanova arribant al Camp Nou. A partir de la pròxima temporada farà aquest petit trajecte ja com a entrenador del primer equip.

Divendres, al Vicente Calderón de Madrid, es va abraçar amb Josep Guardiola per celebrar cada gol del Barça davant l'Athletic. Dissabte es va mantenir en un discret segon pla durant la celebració del Camp Nou. Diumenge ja va fer de primer entrenador amb l'equip que estrenava samarreta blaugrana en el partit de La Marató de TV3 . I dilluns? Què va fer, dilluns, Tito Vilanova, en el primer dia que ja era, sense haver estat entronitzat, el primer entrenador del Barça?

Se'n va anar en bicicleta a voltar, tranquil·lament, per la carretera de les Aigües. Vilanova va triar el mateix recorregut de terra per on sol córrer, sempre que pot, Sandro Rosell des de molt abans de ser president del Barça. Cinc anys enrere també s'hi veia Frank Rijkaard tot sovint, jugant amb el seu gos. Conec bé la carretera de les Aigües. Els que vam anar a l'Escola Sant Gregori, al capdamunt del carrer Bellesguard, a mig aire de Collserola, ens vam fer un tip de córrer per aquesta carretera a l'hora de gimnàstica. En recordem cada revolt i cada vista. Manel Huerga, Eugeni Sallent, Jordi Hereu i Quico Homs, tots amb pantaló blau i samarreta blanca, solíem córrer un cop al mes del Tibidabo a Vallvidrera i tornàvem cap a l'escola, on ens esperava el xandall blau del senyor Aparicio, amb el cronòmetre a la mà.

Silenci i aire pur

La carretera de les Aigües té el que necessita el nou entrenador del Barça. Aire pur, silenci i altura de mires. La panoràmica sobre Barcelona, des de l'aeroport fins a les torres bessones, no tan sols et dimensiona la ciutat, sinó també les prioritats. Et dóna distància i perspectiva. Solitud i oxigen. Des de la muntanya, la ciutat és un formiguer atapeït d'on sobresurt, allà mateix, el Camp Nou, com el pastís-regal que li ha fet la vida després del pitjor tràngol. En l'últim mes s'ha escrit molt de l'adéu de Guardiola, no han estat hores fàcils i els que han volgut utilitzar el seu nom han enterbolit l'ambient. S'ha escrit molt menys, en canvi, sobre el paperot que li ha tocat fer a Vilanova en aquests trenta dies. No deu haver estat gens còmode el suplici de saber que seràs el nou entrenador i no poder fer ni una sola declaració, ni pregonar la teva alegria als quatre vents i haver de continuar fent de segon, a l'ombra, amb la discreció acostumada. Ara ha arribat el seu moment. Li recomano, modestament, que més enllà de tancar-se al despatx fosc del Camp Nou per analitzar els rivals i imaginar-se el partit de l'endemà, sàpiga continuar trobant el moment per pujar a pedalar per la carretera de les Aigües, mirar l'horitzó i saber com respira la ciutat.

stats