Fita a fita
Esports 09/04/2021

El Caragolí per les Basses, la cuculla del 'gran Miramar' de l'Arxiduc

Un recorregut que ens durà per l'interior de la finca pública de Son Moragues a través de camins de traçat vertiginós i miradors excepcionals

Joan Carles Palos
5 min
Mapa de la ruta.

PalmaSon Moragues era la possessió més gran del Miramar arxiducal, amb prop de 700 hectàrees de superfície que s’estenien des dels sementers i horts dels voltants de les cases, a prop del ‘girant de Deià’, fins a la serra que fa partió amb Pastoritx, passant per la Talaia Vella, el Caragolí i la coma dels Cairats. L’Arxiduc Lluís Salvador hi construí un refugi a la muntanya del Voltor (1907) i una dotzena de miradors, a més de nombrosos camins que transiten per allà on cap pastor, garriguer o roter hi tenia cap feina. Tot plegat, un itinerari a vista d’ocell que ens permet assaborir un dels paisatges més bells de tota la serra de Tramuntana-Patrimoni de la Humanitat (2011-2021). L’any 1979, l’Institut Nacional per a la Conservació de la Naturalesa (Icona) adquirí 579 hectàrees per a la seva gestió, aprofitament i cura dels valors naturals i culturals. Posteriorment, fou transferida a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

La ruta

[00 min] Des de la plaça de Campdevànol, on es troba la parada del bus TIB (L-203) a Valldemossa, ens dirigim al camp de futbol pels carrers del Rector Joan Mir, de Pilar Montaner i de la Venerable Sor Aina. Aquest darrer passa entre la capella de Sant Vicenç Ferrer i el Cor de Jesús, a la urbanització (antic cós) de Son Gual. Finalment, a l’altura del poliesportiu voltam a la dreta pel carrer Joan Fuster i seguidament pel de les Oliveres, a l’esquerra, que ens deixarà ben davant l’entrada del camí del pla del Pouet, a l’esquerra del portell de Son Gual Petit [10 min].

El mirador de les Basses, al camí de les Fontanelles.

Començam a caminar per un caminet de terra –improvisat des que la urbanització s’engolí el que quedava del camí vell que sortia de darrere les escoles– que voreja la tanca. Arribam al portell de l’Abeurada, partió entre Son Gual i Son Moragues, i on es troba el control d’accés a la Talaia Vella (muntanya del Voltor, projecte de custòdia del territori) [20 min]. Aquí giram a la dreta per prendre el camí de les Basses (Son Gual), rost i caragolat en un tram entremig, que aviat ens regala belles vistes del poble i dels seus voltants. De sud-est cap a ponent podem contemplar s’Estret, el puig de sa Comuna, la mola de Son Ferrandell i la mola de Planícia. Antics carboners de Valldemossa contaven que baixar amb els carros per aquí era tota una aventura i que més d’un havia vist partir càrrega, vehicle i bèstia per avall.

[40 min] Arribam al portell que dona accés a la finca pública de Son Moragues (adquirida per l’Icona l’any 1979, ara propietat del Govern de les Illes Balears). Entram a la zona pròpiament dita de ses Basses i que antigament representava una àrea important d’activitat ramadera i de producció de carbó, amb infinitat de ranxos. Deixam a l’esquerra l’itinerari del camí del Ranxo d’en Sutro, per on tornarem, i continuam pel camí de carro que ara planeja una estona (nord/nord-est) mentre volta el comellar que tenim a la dreta –Canal d’en Gordo– abans d’escometre amb força la pujada en direcció a les Fontanelles.

El nostre camí acaba sobre una sitja de carboner [1 h 10 min], just darrere s’inicia un tirany (nord-oest/nord) ben fitat que remunta el coster rost de les Basses fins al camí de les Fontanelles. Bona part d’aquest tram de la ruta el fem per dins l’espès alzinar; només al final, quan ens aproximam a la part més alta, travessam un roquissar per on serpenteja el caminoi. [1 h 25 min] En assolir el camí de les Basses, voltam a la dreta en direcció al pla dels Aritges. Fem passes per sobre d’un dels molts de camins de ferradura que bastí o simplement condicionà l’Arxiduc Lluís Salvador per poder recórrer les seves terres. Son Moragues era una de les més extenses de les que integraven el ‘gran Miramar’.

El caragol del camí de les Basses, una obra mestra de la xarxa viària de la Tramuntana.

[1 h 35 min] Des del pla dels Aritges, cruïlla de camins coronada per un grup de pins sobre una redol ben pelat, deixam el camí que tot dret es dirigeix cap a la coma dels Cairats i giram a l’esquerra en direcció al Caragolí. Entram dins el camí de les Tres Osques, conegut popularment com el camí de l’Arxiduc. Una ascensió còmoda i suau que ens durà fins al punt més alt de la nostra ruta, el puig Caragolí (945 m), un turonet –la cuculla més alta de Miramar– que trobam a la dreta del camí al qual accedim per un caminet bastit a posta [1 h 50 min]. A dalt hi trobam una placa homenatge dels excursionistes a la memòria de l’Arxiduc, de Nadal de 1990.

Baixam del cim i seguim el camí de les tres Osques per damunt les Timbes de Son Rul·lan i de s’Estret de Son Gallard que ens menarà ara fins a la cova de l’ermità Guillem [2 h 25 min]. Aquest refugi eremític que fou habitat en el segle XVII per Guillem de Sant Pau, sembla que serví també d’hipogeu a l’edat de Bronze Mitjà (1500-1200 ane). Cap al vessant sud del recinte eremític, on es trobaven els antics horts, unes escales ens treuen cap al tirany que ens conduirà fins a la Tanca dels Bous, topònim que revela els usos ramaders d’aquesta part del pla del Pouet.

Mirador de Son Gual

La baixada des de l’ermita és breu i ràpida; [2 h 35 min] just quan tocam l’inici del comellar estret que assenyala cap al centre de la plana, trobam a l’esquerra un senderó que remunta cap a un ranxo de carboner, molt a prop del pas d’en Miquel [2 h 50 min], inici del camí de les Fontanelles venint del pla del Pouet, a la nostra dreta. Des d’aquest punt, ascendim uns metres i som a tocar del mirador de Son Gual, un més dels elements patrimonials de l’Arxiduc que trobam a la ruta. Pocs metres més amunt, tenim a la dreta la baixada pel Ranxo d’en Sutro, però si continuam cinc minuts més pel camí de les Fontanelles tindrem l’oportunitat de visitar el mirador de les Basses [2 h 55 min].

Tornam enrere fins a la desviació del camí del Ranxo d’en Sutro [3 h 00 min], un caminet de ferradura que connecta les zones d’explotació carbonera de les Basses amb el de les Fontanelles i que ens mostra redols amb conjunts etnològics molt interessants. Un recorregut breu, sinuós i que ens submergeix en un àmbit geogràfic on sovintegen els usos cinegètics, amb curiosos i ben plantats colls de caçador amb filats. Finalment, poc abans de connectar novament amb el camí de les Basses [3 h 15 min], podem contemplar el conjunt que dona nom a tot l’entorn: una immensa bassa amb el sostre esfondrat, una cisterna i una pica per abeurar els animals.

Passam el portell de fusta a través del qual sortim de la finca pública de Son Moragues i entram dins el tram de ràpid descens –revolts caragolats– dins els dominis de Son Gual. A partir d’aquí desfeim les passes de l’inici de la ruta fins a la parada del bus TIB, a la plaça de Campdevànol de Valldemossa [3 h 55 min].

stats