El Cap del Jueu, una miranda natural, bella i icònica del Vedrà

PalmaEn aquesta ruta ens enfilam dalt del Cap del Jueu, una de les penyes més altes d’Eivissa i una miranda natural, bella i espectacular del Vedrà. Es tracta d’una “elevació de 414 m d’altura que forma part del puig de Cala Llentrisca, a la venda dels Cubells; al cimerol del puig se li dona aquest nom. El cap del Jueu pel seu vessant sud-oest, sobre la mar, forma el penya-segat més elevat de l’illa d’Eivissa. Aquest topònim és documentat des de la segona meitat del segle XVI, quan s’hi establí una guàrdia, mentre uns obrers tallaven marès vora mar, destinat a les obres de les murades renaixentistes d’Eivissa, segurament al lloc conegut com sa Pedrera. Pel Cap del Jueu passava la divisòria entre els quartons de Portmany i de ses Salines” (eeif.es).

Es Cubells és un poble del terme municipal de Sant Josep de sa Talaia. Situat a l’extrem sud-oest de l’illa d’Eivissa, ocupa una extensió d’uns 23,5 km2. Limita al nord amb el poble de Sant Josep de sa Talaia, a l’est amb el de Sant Francesc de s’Estany i al sud i a l’oest amb la mar. La parròquia que el conforma és la de la Mare de Déu del Carme. Hi podem arribar amb transport públic; les línies L42 i L42b connecten Sant Josep i es Cubells. Més informació al web de Transports de les Illes Balears (tib.org).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la mateixa església dels Cubells, bastida entre 1957 i 1959, en direcció a Cala Llentrisca pel carrer del Llombí, que pren nom d’una “punta de grans dimensions situada entre el cap Negret, a llevant, i la cala dels Cubells, a ponent, a la costa dels Cubells” (eeif.es). Les primeres passes d’aquesta ruta són per asfalt, a través d’un entorn litoral sotmès a una forta pressió urbanística, tot i ser un terreny molt inestable. No debades, la carretera, d’un traçat ben agosarat, sembla molt afectada per les contínues esllavissades de terra i roca. No obstant això, les vistes sobre la mar lluminosa són agraïdes i podem copsar una ampla panoràmica des del cap Llentrisca fins a les puntes de Porroig i del Jondal; al fons, “a una distància boirosa s’enlaira l’illa de Formentera i l’ull expert entrelluca també els illots ben coneguts que hi ha davant” (Die Balearen, 1869).

Arribam al final de la carretera [40 min], a la urbanització de Los Parques des Cubells, on després d’una darrera pujada el vial sembla voler capbussar-se dins la mar. Trobam dues bifurcacions i prenem sempre cap a la dreta. La segona desemboca sobre un camí pedregós que envolta un xalet i aviat esdevé un tirany ben empenyalat, però fàcil de seguir. És el carrerany que ens menarà (sud / sud-oest) fins a Cala Llentrisca [55 min], “una rada de còdols petita i encaixonada, amb dos grups de varadors amb bots i alguns llaüts tradicionals. És oberta a llevant i als vents suaus d’estiu que penetren des de la mar als costers que flanquegen” (Les Pitiüses, per la passa i la mirada. Tomàs Vibot. El Gall Editor, 2009).

A partir d’ara ens espera una llarga remuntada fins al Cap del Jueu, sortosament per etapes. La primera s’inicia per darrere els escars. Aquí trobam un carrerany, un vell camí de ferradura molt deteriorat, que remunta amb celeritat les rotes d’en Forn (sud-oest / oest), unes antigues terres de conreu. En haver assolit la part alta del comellar, el camí gira a l’esquerra i desemboca sobre una pista de terra [1 h 25 min]. Voltam a l’esquerra i avançam en direcció (sud) al cap de Llentrisca. Ens trobam [1 h 35 min] amb una gran esplanada que devia formar part d’un intent frustrat d’urbanització d’aquell entorn. Des d’aquí podem gaudir d’una de les més belles, espectaculars i gairebé icòniques panoràmiques dels illots del Vedrà i del Vedranell.

La continuació de la ruta la tenim a la nostra dreta, un tirany que sense perdre altura ens durà (nord-oest) cap a una pista de terra [1 h 45 min], la mateixa que volta per aquell espai. Just davant nostre, el puig de Llentrisca, i per darrere ja distingim clarament el Cap del Jueu, l’objectiu final. Travessam el pla de Cala Llentrisca i la pista de terra supera un segon esglaó a través d’unes llaçades ben rostes que ens situen sobre un collet [2 h 20 min], entre dos xalets. A mà dreta tenim el puig de Cala Llentrisca (323 m). Tot seguit ens ve una recta al final de la qual trobam una fita important, una torre d’electricitat a l’esquerra del camí [2 h 25 min], sobre un revolt, que marca l’inici del tirany que puja al Cap del Jueu (414 m). El sender és clar i no deixa fins arribar al cim, a l’extrem sud de la serra del Graner, sempre per dins la garriga i vorejant la timba en els trams finals del recorregut, llevat quan travessam un torrentó per un passet molt marcat. El clàssic vèrtex geodèsic ens avisa que ja hem assolit el punt més alt de la ruta [2 h 50 min]. Les vistes des d’aquí són espectaculars, amb el Vedrà i la torre del Savinar als nostres peus. En el passat, sobretot en el període més actiu de la pirateria, el segle XVI, el Cap del Jueu era una talaia estratègica per al control del moviment de naus per la zona.

Iniciam el descens pel mateix carrerany de pujada fins a la pista de terra [3 h 15 min]. Giram a l’esquerra i la seguim fins a la següent bifurcació [3 h 25 min], on prenem el ramal que continua descendint. Poc després [3 h 30 min], deixam la pista principal i voltam a la dreta per un vial que du a dos xalets. Tan aviat hi som hem de girar a l’esquerra (nord / nord-est) per un camí de terra que ja no deixarem fins a sortir a un vial asfaltat d’una urbanització [3 h 45 min]. El seguim i hem d’estar ben atents perquè en poc temps [3 h 50 min] veurem a la dreta una fita que ens introduirà dins un carrerany, clar i fitat amb marques de pintura verdes, que ens abocarà sobre un altre vial asfaltat [3 h 55 min]. Aquest ja és el definitiu. Giram a l’esquerra i ja no el deixam fins a arribar als Cubells. Abans d’acabar, trobarem a l’esquerra el Centre d’Espiritualitat Santa Teresa, fundat el 13 de maig de 1961 per les monges Carmelites Missioneres, descendents de l’obra iniciada pel pare Francesc Palau i Quer (Aitona, Segrià 1811 - Tarragona 1872), de l’orde dels Carmelites Descalços, qui patí les conseqüències de la desamortització i s’hagué d’exiliar a Eivissa durant sis anys, on practicà la vida eremítica i en comunitat als Cubells. Deixam enrere aquest edifici de gran volum mentre ens acostam a l’esglesiola on tancam el circuit [4 h 00 min].

Fita_a_Fita