FUTBOL - LLIGA IBERDROLA
Misc 12/05/2018

Un campió construït al bar

D’una casualitat va néixer l’Atlètic, que pot alçar la segona Lliga seguida

i
Natalia Arroyo
4 min
Celebració de l'Atlètic de Madrid

BarcelonaTot va començar fent temps en un bar, abans de l’entrenament. Era la típica trobada d’equip en un local de barri que quedava a mig camí, a la zona de La Peineta, just on ara s’ha construït el Wanda Metropolitano. Però aquella tarda, l’ànim a taula no era el de sempre. El president del Coslada CF havia anunciat a la plantilla que al final de temporada eliminaria la secció: s’acabava el futbol femení en una de les entitats pioneres de Madrid. Per a María Vargas, l’entrenadora, era un dia negre, perquè veia com li desfeien la feina de set anys després d’haver construït un equip des de zero. En un moment va anar al lavabo i la història va canviar radicalment.

“Per arribar al bany havia d’esquivar una taula. I un home, fent veu de narrador de futbol, va començar: «I dribla per l’esquerra i surt per la dreta…» Em vaig girar i em va dir que feia cara de jugadora de futbol. De davantera, a més”. Era cert. María Vargas encara al·lucina, quan ho recorda. Actualment és la directora esportiva de l’Atlètic de Madrid, i ho és gràcies a aquella coincidència.

Aquell improvisat locutor era un veterà observador del futbol base matalasser amb qui Vargas i Lola Romero, portera d’aquell Coslada que estava a punt de desaparèixer, van acabar fent amistat. El bar seguia sent el punt de trobada espontani i cada dimecres coincidien per fer-hi un parell de cerveses. Fins que una tarda se’ls va acudir llançar-li la seva idea: crear l’equip femení de l’Atlètic de Madrid. “Era una mica bogeria però no hi perdíem res”, rememora Vargas, que volia reviure la glòria que havia tingut a l’Oroquieta Villaverde.

El caçatalents es va engrescar amb la proposta i les va derivar al director de futbol base (Víctor Parra) i al director general (Emilio Gutiérrez) del club, que van intentar convèncer el president Miguel Ángel Gil. Era l’any 2001, una època complicada per a l’Atlètic, que estava paint l’impacte del descens a Segona.

Però, malgrat les dificultats, l’Atlètic va ser receptiu. Al capdavant de les reunions s’hi va posar Lola Romero, que havia mamat l’art de l’empresa a la pastisseria del seu pare. El seu passat com a judoca potser també l’ajudava a gestionar una negociació. María Vargas assumia el paper d’ideòloga esportiva i esperava pacientment cada tarda de converses. “Van ser moltes hores d’incertesa fora de les oficines”, recorda.

I, a finals d’agost, dos mesos després d’aquella primera cervesa, va arribar el sí de l’Atlètic. El club va integrar l’estructura del desaparegut Coslada i va crear el seu Féminas, amb Romero de presidenta i Vargas al comandament esportiu. La Primera Regional l’any 2001-02 va ser el punt d’inici d’aquell Atlètic que s’havia de fer gran pels camps de terra madrilenys i que s’entrenava a Vicálvaro, sense seu fixa. Era una mena de succedani del club. Però els ascensos consecutius van anar seduint la família Gil, cada cop més convençuda de la seva aposta pel femení. L’eclosió es va viure quatre anys més tard, quan es va pujar a la màxima divisió del futbol femení, després d’un primer intent frustrat al 2004. El curs 2006-07, l’escut de l’Atlètic de Madrid ja competia contra els grans de la Superlliga i des de la primera temporada l’equip s’ha mogut entre els vuit primers classificats.

La Copa del 2016, punt d’inflexió

L’escalada ha sigut constant, fins que l’equip s’ha consolidat entre els tres millors de la Primera Divisió, podi que no abandona des del curs 2012-13. El punt d’inflexió va arribar just quan es complien deu anys de l’ascens a l’elit: quan es va guanyar la Copa de la Reina al 2016. La víctima a la final va ser el Barça, a qui ha destronat des de llavors. Aquest diumenge (16 h, Gol), l’Atlètic té l’oportunitat de revalidar el títol de campió de la Lliga Iberdrola: necessita guanyar l’última final, contra el Saragossa, ja descendit, o que el Barça no faci millor resultat en el seu partit contra el Llevant, en territori valencià, per conservar el punt d’avantatge que les separa a la classificació.

L’Atlètic -ja sense l’apòsit de Féminas- confia en la sobrietat d’un projecte que fa dues dècades dissenyava els èxits d’ara. Però, a més, té una altra garantia : els gols de Sonia Bermúdez, que ha celebrat 8 de les últimes 9 Lligues. Dobla en palmarès el club amb més Lligues, l’Athletic (5), que és precisament l’únic que l’ha celebrada sense ella.

El Seagull inicia el tercer assalt a l’ascens

Després de quedar-se a les portes de l’ascens en les dues fases anteriors, el Seagull tornarà a intentar pujar a la màxima categoria del futbol femení estatal. L’equip badaloní, segon per darrere del Barça B al grup 3 de la Segona Divisió, s’enfronta aquest diumenge al CD Tacón (12 h, Esport3), campió del grup 4. Serà el primer obstacle per a les catalanes, que encara hauran de jugar un partit de tornada a Madrid diumenge que ve. Si superen la primera eliminatòria, s’enfrontaran al guanyador del Logronyo-Oviedo.

stats