CAMÍ, CAMÍ

Per camins de muntanya de Calvià i Puigpunyent

Les urbanitzacions impactants són veïnes d’un antic patrimoni

Pretenem donar-vos a conèixer algunes construccions d’interès i camins antics de la contrada montuosa que s’alça entre les valls de Calvià-Valldurgent i la de Puigpunyent. Barraques, forns de calç, “rotlos” de sitja, fonts, aljubs, síquies i pous han perdut valor utilitari i tenen un futur ben negre.

Aquesta ruta junta part de dos itineraris esmentats en el Catàleg dels antics camins de la serra de Tramuntana (editat pel Consell de Mallorca): el del Burotell i el de Puigpunyent a Calvià.

De Calvià a Son Font

Partim de l’església parroquial de Calvià, encarats al nord, i anam a trobar el carrer de Son Mir pel carrer de l’Era. Pel vial asfaltat de la urbanització de Son Font ens internam a la vall Negra. Al cap de 10 minuts, ens desviam a l’esquerra pel camí del Pou Nou. Trobam una casa amb cisterna de capelleta i, a un minut enllà, una desviació a la dreta on hem de tòrcer. Prop d’aquest camí de ferradura trobam la canaleta del Pou Nou, que abastia la vila i, més enfora, una bassa coberta al costat d’un “rotlo” de carboner i un forn de calç.

El caminoi, costerut, s’interna en el comellar, entrecuixat pels penyals de Son Font i del puig Gros de Mofarès. El tirany ens mena fins a una cruïlla, on ens desviam provisionalment cap a mà esquerra per tal de visitar l’aljub del Pou Nou, a tres minuts lluny. Va ser costejat pòstumament pel bisbe Nadal, el 1817, per guardar l’aigua d’una mina superior. Retornam a la cruïlla i prosseguim l’ascens fins al vial anomenat camí del Puig de Sont Font, que seguirem cap a l’esquerra, amb fort rost. Al darrere, a l’esquenada del puig homònim, també dit de cas Meler (361 m) es localitzen edificacions talaiòtiques.

Ens desviam per l’esquerra i gaudim de vistes de la costa calvianera primerament, i després, dels puigs de l’Esclop, Galatzó i mola de Planícia. Passam dos portells i deixam enrere l’asfalt i el ciment.

Pels límits dels dos termes

La pista davalla al pla de les Llegítimes i, cap al nord, recobram la fesomia del camí antic. En passar una barrera amb botador, entram a terres de Puigpunyent. Per itinerari ben definit, agradós i planer, avançam cap al puig de na Bauçà (614 m), a cavall dos vessants orogràfics: per l’esquerra, els comellars desguassen al torrent de Galatzó i, a banda dreta, ho fan al de Son Boronat; ambdós entroquen i buiden a la mar de Santa Ponça.

Sinuosament, amb imatges de Galilea i el Galatzó ben davant, vorejam un parell de xaragalls i crestes rocoses, i assolim la Plana, un collet en el qual hem de localitzar, pujant cap a la dreta, una pista que s’ha de seguir en sentit est. Ben aviat arribam a la Planeta, un solitari sementer, on destriam un pou de vena. Al costat SE del camp hi resta una malmenada caseta-pallissa, devora l’aixopluc i rotlle de sitja d’un carboner. Seguim camí, cap a l’est, per l’agrest vessant meridional de la mola de Son Cotoner (556 m) i fins que el camí es va perdent, prop de la rota del Burotell. Un antic olivar es troba ara menjat pel càrritx. Les fites ens encaminem cap al nord, a un coll de 533 m, immediat al serral del Burotell (584 m).

Tramuntam cap a Conques

Des de l’ampla collada avançam i salvam la cinglera per un senzill i providencial pas fitat: la Ventalla. Baixam pel coster boscós i abocam sobre un camí de carro, on és ben visible un magnífic pou de capella. El camí, en sentit NO, cara al Galatzó, passa un esportellament i s’arramba a una paret seca. Un portell ens dóna accés a l’àrea urbanitzada de la finca de Conques. Seguim llargament el vial cap a la dreta i, en una cruïlla identificable per una olivera, tombam de bell nou a la dreta fins a prop de la fi del vial. La vella possessió és ben visible, cap a ponent. Hem de trobar i seguir una drecera que connecta amb un vial descendent. Diversos revolts ens acosten a la vila de Puigpunyent, per anar a sortir ben davant l’església.

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF