Un camí cap al Wanda de primera categoria

BarcelonaLa Lliga de Campions va posar ahir punt final a la fase de grups sense grans sorpreses, repartint dorsals per completar els dos bombos dels vuitens de final. El Borussia Dortmund, el Barça, el París Saint-Germain, el Porto, el Bayern, el Manchester City, el Reial Madrid i el Juventus sortiran com a caps de sèrie, i asseguraran així el factor camp. Bones notícies per l’equip d’Ernesto Valverde, que evita alguns dels grans favorits a la primera eliminatòria.

L’atzar, com a cada edició, dictarà si el camí cap al Wanda Metropolitano (seu de la final) serà més o menys mogut. Amb l’Atlètic de Madrid i el Tottenham descartats, l’un per la condició d’equip estatal i l’altre per haver estat al Grup B, la piloteta guanyadora sortirà de Liverpool, Schalke, Roma, Ajax, Olympique de Lió o Manchester United. D’al·licients en sobren: des de provar sort contra un estil com el de Klopp, vertical, fins al morbo de veure al Camp Nou Matthijs de Ligt i Frenkie de Jong, el retorn de José Mourinho o la vendetta amb el Roma.

Més enllà d’inputs que ballen entre factors futbolístics i extraesportius, assenyalar la ventafocs de la fase és cada vegada més complicat. Una anàlisi pausada destapa pros i contres per a cada candidatura. “Tinc prou feina amb el nostre rival com per pensar en quin equip jugarà contra el Madrid o el Tottenham”, deia dimarts Ernesto Valverde, preguntat per pronòstics. El tauler d’aquesta Lliga de Campions justifica l’habitual prudència de l’entrenador del Barça. L’exigència de la Champions segueix creixent. És la tendència de les altres competicions continentals de primer nivell a l’esport.

L’augment global dels recursos ha fet que l’espectacle hagi fet un pas endavant. Els clubs sumen grans noms i reforcen el seu projecte esportiu. Els petrodòlars sembla que ja són una realitat. L’ambició passa de l’àmbit nacional a l’ orelluda. A Europa s’hi juga per guanyar, no com a premi als bons resultats de la campanya anterior. El Barça i el Reial Madrid han perdut la condició d’únics candidats a l’or. També per raons que s’expliquen des del punt de vista individual. El moment del conjunt blanc evidencia que la diferència d’esglaons s’hagi difuminat.

Golejada del CSKA al Bernabéu

L’equip dirigit per Santiago Solari va tancar la fase de grups amb llums, ombres i una golejada en contra. El 0-3 que va signar el CSKA de Moscou al Santiago Bernabéu fa mal. L’argument d’arrencar la jornada amb el lideratge assegurat serveix per gestionar l’impacte, però no per aturar-lo. La feina feta va obrir espais per a les rotacions, per oxigenar una plantilla que no troba el seu punt físic a uns dies de la disputa del Mundial de Clubs. Sobre la teoria, era segurament l’opció encertada. “Assumeixo els riscos d’apostar per aquest onze titular i me’n faig responsable. Esperàvem un altre resultat. Considero que era necessari moure la banqueta i donar minuts als joves”, va comentar Solari en roda de premsa.

Els moviments van acabar en terratrèmol: Jesús Vallejo i Javi Sánchez com a parella de centrals en funcions, Marcos Llorente de nou fent de Casemiro i Vinícius Júnior fent gala d’un repertori de cabrioles més plàstiques que eficients. Molts canvis -i experiments- en un equip que, amb els grans noms sobre la gespa, no destaca per l’ordre. El CSKA va tombar ahir el Madrid amb ofici. Els locals van sumar un 69% de possessió sense criteri. Només van imposar-se en el tram inicial, en els minuts d’empassar-se els nervis i trobar el teu lloc. El caos va afavorir el talent madrileny, amb Marco Asensio demostrant que si vol i té ambició pot tornar al seu millor nivell.

Els seus xuts al pal van ser un miratge. D’aspirar a golejar a sobreviure a una nit apàtica amb celebracions, a perdre el timó. El gol de Txàlov, el primer, va ser un toc d’atenció. No hi va haver reacció, ni emocional ni tècnica. Solari va fer canvis home per home, repartint minuts, sense arriscar, mantenint un Isco apàtic i Bale amb problemes físics. El migcampista andalús es va encarar amb la graderia després d’errar un un contra un amb el porter rus. “Què voleu?”, va cridar, a pocs metres de la línia de gol i de les primeres files. L’afició el va xiular, evidenciant el seu distanciament amb un dels últims ídols del Bernabéu.

Quan no arriben els resultats, la química és menys química. “Isco és un jugador valent. Jo el conec des de fa molts anys i sempre demana la pilota quan les coses no van bé”, va defensar-lo Dani Carvajal. Sxénnikov i Sigurdsson van penalitzar la mala maror i les maniobres de Solari arrodonint el resultat i obrint escletxa en la tranquil·litat del campió. El Madrid tira endavant la seva crisi institucional com pot, amb la grandesa de l’escut. Les eliminatòries, el tot o res, seran el test definitiu per a l’equip madrileny.