FITA A FITA

El camí del Creuer i el Marroig, la gran ruta de l’oli a Sóller

Itinerari circular per l’horta i els oliverars de la vall, entre l’Alqueria del Comte, Fornalutx i Biniaraix, als peus de les grans muntanyes

La vall de Sóller té una de les xarxes de camins de ferradura més extenses, riques i ben conservades de l’illa de Mallorca, un conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud. En aquesta ruta recorrerem una sèrie de camins que connecten diversos punt de la vall que, tant per l’evolució de l’ocupació humana com per l’explotació de les seves terres, tenen un interès tant variat com estratègic.

L’olivera és l’arbre per excel·lència de la serra de Tramuntana. Un fet que, particularment a Sóller, determina el disseny de la xarxa viària. Entre la vila, Fornalutx i Biniaraix existeix un triangle d’or, d’or líquid; una ruta per on antigament transitaven pagesos i traginers, uns per ocupar-se dels oliverars i uns altres per transportar el fruit preuat d’aquests arbres, l’oliva. Recorrem un d’ells, el camí del Creuer, que connectava Fornalutx amb els oliverars del Marroig.

El punt d’inici de la nostra caminada es troba a la creu de l’Alqueria del Comte, a la confluència del carrer d’Ozonas i l’avinguda del Pintor Juli Ramis, just al costat del pont que salva el torrent de Biniaraix, ben davant Can Bala -conegut també com la Casa Vermella- una edificació típicament modernista aixecada el 1918 per Antoni Magraner Berio. N’és característica la coloració -d’aquí ve l’apel·latiu- gràcies als maons vermells, contrarestada per la utilització de pedra grisa al sòcol, impostes i obertures. ( El Modernisme a Mallorca. Tomàs Vibot. El Gall Editor, 2014).

Si hi accedim des de l’estació central de busos de Sóller, al carrer de Cetre, tenim 20 minuts a peu fins aquí. Quant al nom de l’Alqueria del Comte, com a conseqüència del repartiment de Mallorca després de la conquesta de Jaume I el 1229, aquestes terres correspongueren al comte Hug IV d’Empúries.

La ruta

00’ Des de la creu de l’Alqueria del Comte, a la cantonada de Can Bala, travessam el pont sobre el torrent de Biniaraix i per la carretera de Fornalutx (Ma-2121) començam a fer passes cap a Binibassí. Arribam a una cruïlla i tombam a la dreta per davant la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu. Tot d’una copsam la imatge dels horts que ocupen tota la plana central de la vall de Sóller, amb totes les seves aromes, i de les muntanyes que l’envolten, les més altes de Mallorca.

15’ Deixam la carretera i tombam a l’esquerra pel camí de Binibassí, seguint els indicadors del GR-221 en direcció a Muleta. Travessam el torrent de Fornalutx i iniciam un suau i breu ascens fins a aquest llogaret emblemàtic 25’. Aquest agrupament de cases es troba al mateix lloc on segles enrere hi hagué l’alqueria musulmana de Benibassim. El llogaret conserva una torre defensiva del segle XVI, i precisament el camí que seguirem cap a Fornalutx hi passa per davant. La canaleta que trobam al costat del camí esglaonat que ens traurà d’aquí fa arribar l’aigua a les fèrtils terres de la vall.

Continuam la caminada per un bell camí de ferradura que travessa marjades i oliverars, sempre seguint els indicadors de fusta. Aviat ens retrobam amb l’asfalt, passam per davant el cementiri 45’ i ens dirigim a l’interior del poble pel carrer de Joan Albertí Arbona, primer, i després pel carrer de la Plaça. Podem alçar la mirada als voladissos de les cases i contemplar les famoses teules pintades de Fornalutx. Es tracta d’una expressió pictòrica popular, arrelada a les nostres contrades des de l’època medieval. La funció de pintar les teules a les volades tenia a veure amb la protecció, tant dels edificis com dels habitants.

Un cop situats a la plaça d’Espanya 55’, als peus de l’església parroquial, pel carrer Major ens dirigim cap a l’Ajuntament, antic casal de Ca n’Arbona (S.XVI), amb la seva torre de defensa. Trobam indicadors de fusta del camí del Creuer - es Marroig - Biniaraix. Passam per davant del casal de Can Xoroi, de titularitat municipal, una antiga tafona que acull avui dia l’únic museu de l’illa especialitzat en l’art, tant captivador com enigmàtic, de la teula pintada. A poc a poc abandonam el poble, ara pel carrer de la Font, mentre deixam a l’esquerra la font de l’Alqueria (a 5’ de la nostra ruta, un bon lloc per fer la berenada) 1h00’, a l’altura del pont sobre el torrent del Racó que ens mena cap al camí del Creuer.

Camí del Creuer

El camí del Creuer enllaça Fornalutx amb la zona d’oliverars del Marroig i acaba a la carretera vella de Monnàber. Es tracta d’un camí empedrat, molt elaborat, que enllaça amb el camí de na Martorella, que condueix al portell de la Costa, a la coma de Son Torrella. Malauradament, el condicionament de nous vials n’ha modificat el traçat original.

Deixam enrere el poble i iniciam la pujada cap al Marroig. Després d’un revolt, amb unes antenes de comunicacions a l’esquerra, trobam a la dreta l’inici dels trams antics del camí del Creuer, amb el seu empedrat característic. 1h30’ Arribam a la carretera vella de Monnàber, tombam a la dreta i iniciam el descens cap a Biniaraix mentre assaborim del màgic encant d’un paisatge format per velles oliveres i les seves soques recargolades que, segons les miram, dibuixen extravagants i enigmàtiques figures. En alguns revolts trobam dreceres que són restes de l’antic camí de ferradura.

Entram a Biniaraix per les rentadores (S.XVIII/XIX) 2h00’, emblemàtic lloc situat a la placeta de Jean Dausset, des d’on parteix també el camí del Barranc. Baixam pel carrer de Sant Josep cap al centre del llogaret, al començament del qual trobam les nobles cases de Cas Don, un gran casal del segle XVII.

Travessam la plaça de la Concepció 2h05’, nucli central d’aquest llogaret, a la dreta hi trobam l’església de la Immaculada Concepció i, veïna, l’antiga tafona de Can Det. Pel carrer de Sant Guillem, bell i tranquill, sortim de Biniaraix en direcció a l’Alqueria del Comte. Tot just ens queda un tram de quinze minuts que acaba passat l’oratori de Sant Felip Neri de 1694 -esquerra- i la fonteta del carrer d’Ozonas del 1940 (que duu aigua de la font de l’Ullet) -dreta-, poc abans de Can Bala, el nostre punt d’inici i final de ruta 2h20’.

@Fita_a_Fita

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF