Cal fer molt més per potenciar l’esport femení

BarcelonaM’agraden els Jocs Olímpics. Tant, que mesos després de la cita, de tant en tant els recordo nostàlgic. Malgrat tota la brutícia que s’hi amaga darrere, pel que fa a corrupció, escàndols urbanístics i lluites polítiques, els dies de competició gaudeixo amb les històries de superació. Uns dies en què tots els països del món tenen el seu moment de glòria, en què descobreixes nous esports, en què pots seguir gaudint del futbol sense que aquest esport que estimo eclipsi del tot disciplines que són més sacrificades.

Els Jocs, però, són com un miratge. Una declaració d’intencions no completa, com un programa polític guanyador, amb paraules que s’emporta el vent. Als Jocs de Tòquio les dones eren la meitat de les participants. Uns mesos després, l’esport femení segueix sense existir, més enllà d’un partit puntual del Barça femení. I, de vegades, tinc la sensació que si en parlem és perquè és el Barça. No tant perquè sigui femení. La marca Barça té aquestes coses. I una de les poques coses bones que va fer la junta directiva anterior va ser potenciar el futbol femení aprofitant la tirada que tenen aquests colors. La junta actual, per sort, sembla seguir el mateix camí, apostant per arribar a altres esports.

Però l’any 2021 seguim amb molts partits de futbol de la lliga espanyola, de vegades els de les campiones, que no es poden veure per televisió. Entre que els actors principals no es posen d’acord i la falta d’interès d’altres, pots trobar-te seguint per les xarxes com pots si Alexia Putellas lidera un triomf del Barça fora de casa. Això en una època en què la tecnologia permet veure cada cop més esports, de més categories, per mil plataformes diferents. L’aplicació d’un conveni col·lectiu digne i poder garantir la professionalització de tota la Primera Divisió és un altre punt de debat. Realitats ben diferents, promeses que no acaben d’arribar. I sempre amb la mirada cap a l’estranger per veure altres lligues en què van uns quants passos per davant. ¿No seria el moment d’exigir la igualtat amb decrets llei que funcionin de veritat? Als Estats Units als anys 70 una llei va exigir destinar els recursos de l’esport formatiu a les universitats a homes i dones, ja que fins llavors tenien milers de dones estudiants als campus però ni un dòlar invertit en el seu esport. Va ser un moment clau per fer un pas endavant. Es podria començar exigint als clubs de Primera de futbol i bàsquet tenir un primer equip femení professional si volen competir a Europa. O si volen competir a Primera, per exemple.