03/09/2019

La caixa forta del Barça demana auxili

6 min
El nou pressupost del Barça es votarà a l’assemblea del pròxim 6 d’octubre.

BarcelonaL’àrea econòmica del Barça seguia amb preocupació els últims dies de l’última temporada 2018/19, a finals de juny, perquè els números no quadren del tot. Finalment, amb els traspassos de Cillessen, André Gomes o Denis Suárez es van tancar els números en verd. Un any amb rècord d’ingressos. Però també -el més preocupant- amb rècord de despeses, molt per sobre de les previstes. Dins del club, s’hauria vist bé vendre Rakitic per ajudar una economia que viu al límit, pensant ja en aquest exercici 2019/20.

La gestió econòmica de Josep Maria Bartomeu no té gaire a veure amb la de Sandro Rosell. Si el mandat de Rosell es va caracteritzar per l’austeritat i el control exhaustiu de les despeses -beneficiant-se, en part, del fet que entrenadors com Guardiola o el desaparegut Tito Vilanova apostaven molt pel planter-, l’etapa actual ha sigut molt més laxa a l’hora d’invertir, sobretot en futbolistes de fora. Han pujat les inversions perquè també ha pujat la recaptació. Un capítol, aquest últim, en què la junta de Bartomeu pot presumir d’haver-se acostat als 1.000 milions i d’haver multiplicat gairebé per dos els ingressos en només un lustre. La temporada 2013/14, quan es va fer càrrec de l’equip després de la dimissió de Rosell, es va tancar amb 530 milions facturats. Aquest estiu se n’han facturat 990. Ara bé, aquest rècord històric al Barça i als clubs esportius ha anat de bracet amb un rècord de despeses: 973, més del doble dels 472 gastats fa cinc anys.

Fa mesos que al club s’han encès els llums d’alarma. La situació, asseguren des dels despatxos nobles, no és crítica però sí que s’està entrant en un terreny perillós. Sobretot perquè van augmentant les inversions però es preveu un estancament d’ingressos. Des del 2015, any que el Barça va guanyar el triplet de Lliga, Copa i Champions, tots els futbolistes titulars a la final de Berlín van passar per les oficines per millorar el contracte. Alguns, dues vegades. Entre això i la incorporació de jugadors molt cars -en traspàs i salari-, el cost esportiu s’ha disparat.

El Barça havia pressupostat per a aquest curs unes despeses de 929 milions, però en realitat se n’han gastat 973. El club encara no ha desvelat oficialment quants diners s’han invertit en cada partida, tot i que el cost esportiu ha estat per sobre de les expectatives, rondant els 650 milions. Aquest import, que significa més del doble que ara fa un lustre, és el que realment preocupa alguns sectors de l’entitat, perquè són despeses fixes que només es poden estalviar venent jugadors. O sigui, perdent capital esportiu. De fet, aquesta temporada el Barça ja havia previst 131 milions en el capítol altres dels pressupostos, el que es fa servir per als ingressos extraordinaris i que inclou els traspassos. Dit d’una altra manera, havia convertit en ordinaris uns beneficis que mai ho havien sigut. Gràcies als moviments de l’última setmana de l’última temporada, al juny, es va complir in extremis amb els objectius previstos. No serà una anècdota, perquè un dels reptes per al futur és que el Barça, històricament un club bon comprador i mal venedor, tregui partit econòmic dels futbolistes, sobretot dels formats al planter. Aquest any, més d’un 10% dels ingressos han vingut de les vendes i en els pròxims cursos la xifra pot arribar al 20%. A principis del curs passat, el tresorer Enrique Tombas parlava de “política de contenció” a nivell salarial, i es donava l’ordre de paralitzar les renovacions que hi havia sobre la taula. Al final només es va completar la de Jordi Alba, però es va negar l’augment a Ivan Rakitic, un dels jugadors que havien de marxar aquest 2019 per fer calaix però que acabarà jugant un any més al Camp Nou. També Carles Tusquets, president de la comissió econòmica, va advertir durant l’assemblea de compromissaris que els pressupostos eren “exigents però assumibles”, i va aconsellar ser més curós amb la gestió de la tresoreria d’un club que durant aquesta tardor va poder obtenir 140 milions a través de l’emissió de títols de deute, tal com va informar Palco 23.

Malgrat ingressar 222 milions per la venda de Neymar al PSG, el 2017, mig any després el club va haver de demanar al Liverpool que acceptés un pagament a terminis en el traspàs de Coutinho, ja que els diners s’havien invertit en els fitxatges de Dembélé (105) i Paulinho (40) i en altres despeses ordinàries. Això vol dir que el deute amb el Liverpool, ara mateix, és encara de 93 milions. I aquest estiu, per poder afrontar el pagament de la clàusula de rescissió de Griezmann -ja que l’Atlètic no va voler negociar-, va haver de demanar un avançament per valor de 85 milions dels diners a cobrar pels traspassos fets a altres clubs.

El deute s’ha disparat i ja està per sobre dels 500 milions d’euros, sumant els diferents conceptes. Una xifra que significaria incomplir els estatuts -i forçaria la dimissió de la directiva-, tot i que gràcies al canvi de criteri comptable -utilitzant el nou de la Lliga i no el que s’havia fet servir històricament- queda fixat a nivell oficial en uns 200 milions. Les xifres no es faran públiques fins a finals de setembre, quan també es tanquin els pressupostos per a aquest curs que acaba de començar.

I tot això en un moment en què el club està disposat a tirar endavant el projecte més important de la seva història, l’Espai Barça, consistent en la remodelació del Camp Nou i la construcció del nou Palau Blaugrana, obres xifrades en més de 600 milions. Un projecte que havia de començar el 2017 i que s’ha ajornat, com a mínim, fins al 2020; que encara no té el patrocinador que hi havia de posar més de 200 milions, i que està pendent d’un nou sistema de finançament per fer-lo viable, segons va explicar La Vanguardia. Tot i que les despeses són cada vegada més grans, des del Barça insisteixen en parlar dels ingressos, que és on la junta posa realment l’accent.

Noves vies d’ingressos

La generació de diners, de fet, ha anat clarament a l’alça, i això s’ha convertit en un dels grans mèrits de la directiva de Bartomeu. Més enllà del creixement en els traspassos, hi ha hagut un salt endavant en totes les àrees. L’única que es manté intacta és la corresponent als socis, que representen 18 milions per temporada, i que no es tocarà perquè és un compromís electoral d’aquesta junta -tot i que, en aquest punt, el marge de millora seria relativament petit-. Els canvis han sigut, sobretot, en l’àrea de màrqueting, que ha duplicat els ingressos en cinc anys, dels 169 del 2014 als 356 pressupostats per al 2019. El club, que s’ha fet fort amb els contractes amb Nike i Rakuten, ha canviat l’estratègia per exigir més diners als espònsors, deixant enrere el romanticisme i tractant els anunciants amb el rigor amb què ho faria una empresa sense lligams emocionals. Però aquesta política corre el risc d’estancar-se. L’exemple és el que ha passat amb Lassa, Gillette i Audi, que pagaven al voltant de cinc milions cadascun mentre que el Barça esperava obtenir-ne el doble. Tot i que el cas de Lassa s’explica per la depreciació de la lira turca, el resultat és que les seccions estan esponsoritzades per Assistència Sanitària, que en comptes de 5 milions en pagarà poc més de 3. I el nou acord amb Cupra, oficialitzat diumenge, no millorarà gaire el que pagava l’antic espònsor.

També s’espera un estancament en el concepte de drets audiovisuals, que havien augmentat considerablement gràcies, sobretot, al nou repartiment televisiu de la UEFA. El cas és que tant els diners provinents de la Champions com els de la Lliga es mantindran més o menys similars en el pròxim trienni. També s’està arribant al límit en el concepte de venda d’entrades, que havia passat dels 128 milions als gairebé 200 de la temporada passada amb el nou model de gestió del Seient Lliure i dels seients VIP. Una partida que pot augmentar els pròxims anys, però a un ritme molt més lent, almenys fins que s’hagi fet la remodelació del Camp Nou.

El Barça es troba davant un repte de dimensions majúscules, ja que difícilment podrà mantenir el ritme de creixement econòmic, perquè l’única partida que pot millorar a curt termini és la de la gestió de les botigues Nike. La contenció en les despeses i, sobretot, en el cost salarial, són les claus per a la supervivència d’un club acostumat a viure al dia, fins que la caixa forta ha demanat auxili.

stats