05/04/2018

Es busca entrenador. O no

2 min
Quique Sánchez Flores en un partit d’aquesta temporada.

Ningú veu Quique d’entrenador de l’Espanyol la temporada vinent. El futbol és il·lusió. I l’estiu, especialment si hi ha Mundial, és molt llarg. D’aquí un mes i mig s’acaba la Lliga. Tres mesos sense partits de competició de l’únic equip que m’interessa escoltant un Quique tan desil·lusionat o més que nosaltres intentant vendre’ns allò en què no creu és un escenari que no em vull ni imaginar. Tot i ser un gran venedor, tot i ser un mag de les paraules, tot i la seva capacitat de seducció, això nostre no hi ha qui ho aixequi. No és qüestió de donar-nos un temps, ni de marxar uns dies de viatge per veure si la flama de l’amor revifa. S’ha acabat. I l’únic dubte és si serà una separació amistosa o un divorci traumàtic.

Com podem llegir aquí al costat, la mediocritat de l’Espanyol no ha arribat amb Quique. Al contrari: ve de lluny. I s’ha accentuat els últims anys. Cap descens, d’acord. Però rècord de temporades sense anar a Europa. Semblava que amb Quique havia de ser diferent. I no. La culpa no és només seva, però ell no se’n salva. Aquí crec que hi ha la clau: ell vol sortir net d’aquest fracàs. No està disposat a assumir cap responsabilitat més enllà d’haver cregut en la paraula que li van donar. Són (o som) tota la resta els qui no donen el nivell que a ell li sobra. Aquesta supèrbia, aquesta desconnexió, és el meu retret màxim. Sembla que a Quique només el preocupa el seu prestigi, i l’Espanyol era un instrument per augmentar-lo. Ara l’única cosa que l’uneix al club és un contracte que ell no vol deixar perdre econòmicament. Se’n vol anar, n’estic convençut. Però no tinc gaire clar que estigui disposat a perdonar els ingressos del tercer any de contracte. Confiem que rebi una bona oferta.

Mentrestant hem de buscar entrenador. Què necessitem? En primer lloc algú a qui li faci molta il·lusió entrenar l’Espanyol. No necessitem cap favor, ni tenir un dels entrenadors més ben pagats de la Lliga. Els diners, els pocs diners, al camp. Un home de club: que no imposi cap fitxatge, que s’adapti a la política esportiva que marqui Òscar Perarnau. Des del diàleg, des de la coordinació. Però sense hipoteques. Un home que confiï en el planter: que doni oportunitats als joves del filial i que els mimi d’una manera especial (això inclou recuperar Melendo, Roca i Marc Navarro).

Hi podria afegir una última virtut: que tingui una proposta de joc vistosa, alegre. Però seré prudent i realista: si ens fa guanyar partits i ens classifica per a la Champions no seré exigent amb el sistema de joc.

stats