Un bon sac de paciència

BarcelonaRonald Koeman no es cansa de repetir una vegada i una altra en roda de premsa que necessita “paciència i temps” perquè el seu projecte pugui rutllar. I la veritat és que farà falta un bon sac de paciència. Aquest Barça ensenya quin és el camí a seguir contra el Juventus i, tres dies després, és incapaç de guanyar l’Alabès i, al següent partit, pateix contra un Dinamo de Kíev defenestrat i amb Marc-André ter Stegen sent el millor blaugrana el dia que tornava a jugar. Que l’alemany ens hagi de recordar que està entre els millors porters del món contra un rival tan debilitat com el d’ahir és més una desgràcia que una sort.

El conjunt ucraïnès es va plantar al Camp Nou amb 13 baixes, amb sis futbolistes del filial completant la convocatòria, amb el seu tècnic, Mircea Lucescu, afirmant el dia abans que hauria preferit ajornar el partit i amb un porter de 18 anys que s’estrenava a la Champions després de fer-ho el cap de setmana passat a la lliga d’Ucraïna. Davant d’aquestes circumstàncies, el que havia de ser un partit que el Barça resolgués per la via ràpida i, així, futbolistes com Carles Aleñá -que ahir es va estrenar en partit oficial amb Koeman jugant els darrers minuts- o Riqui Puig poguessin gaudir d’alguns minuts i donar descans als titulars.

Però no. El que havia de ser una festa va estar a punt de ser un mal de queixal i, no cal amagar-ho, el Barça va fregar el ridícul. Després del partit, Gerard Piqué va dir que van estar descoordinats en la pressió i que, malgrat que el Dinamo tenia baixes, això és la Champions. I tant que ho és, i cada rival mereix respecte, però actuacions com la d’ahir són difícils de pair. En la seva anàlisi, Piqué també va dir, encertadament, que l’equip necessitava canvis i que els joves estan aportant una alenada d’aire fresc. Però el partit d’ahir va recordar els vicis més foscos dels darrers cursos que Koeman ha arribat per trencar.

Som conscients que aquest és un any de canvis després de la debacle del 2-8, però alhora és inevitable no pensar que el club amb la massa salarial més alta d’Europa no pugui guanyar còmodament un Dinamo de Kíev amb 13 baixes. L’herència de Bartomeu serà allargassada. Només queda dir: ben tornat, Marc-André.