La bicicleta antiperica de Piqué

Víctor Valdés s’havia d’amagar per anar en moto perquè els entrenadors no l’esbronquessin. A Ter Stegen el vam veure un dia comprant el pa en patinet. Pandiani arribava als entrenaments en un camió vermell anomenat El Rifle. Jordi Alba s’acaba de treure el carnet i fins ara necessitava que li fessin de taxista per anar a treballar. No acabaria si em posés a repassar tots els mitjans de transport que fan servir els futbolistes. Per això em va ser absolutament igual que Gerard Piqué agafés ahir la bicicleta per anar a jugar un derbi. Hi té tot el dret -per bé que anava sense casc i amb auriculars- i a sobre és respectuós amb el medi ambient ara que els fums han tornat a la ciutat.

Ni tan sols traient suc a l’anècdota, i precisament parlant de respecte, entenc les crítiques al central català per pedalar des de casa fins a l’estadi el dia que l’Espanyol podia acabar de baixar a Segona. Vaig llegir reflexions d’aficionats empipats, no només pericos, perquè Piqué havia fet servir una bicicleta específica per anar avall, una bicicleta “de descens”. Però ni així aconsegueixo veure el matís censurable. Si realment Piqué volia picar els pericos, cosa que ha fet moltes vegades perquè hi té molta rivalitat i aguanta molts insults quan trepitja Cornellà-El Prat, la veritat és que va ser molt fi. Molt més, de fet, que quan farda de tenir més patrimoni que l’Espanyol o que quan, amb cert tuf classista, menysprea el club blanc-i-blau pel fet de tenir la seva principal seu a l’extraradi de Barcelona.

Ara que Piqué deixarà d’escalfar els derbis per un temps, convindria que l’espanyolisme aparqués el victimisme i dediqués tots els esforços a demanar responsabilitats després d’una campanya indigna, a omplir l’estadi quan es pugui i a exigir als seus jugadors que afrontin els partits contra l’Alcorcón o el Numància com si fossin contra el Barça. Hi va l’orgull d’un històric.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF