Publicitat
Publicitat

VALLPARADÍS

El bàsquet i el seu objectiu fundacional

Avui fa cent anys exactes que el diari Crònica Social de Terrassa va publicar una de les primeres notícies de bàsquet de les quals, gràcies a la feina de recerca de Pere Figueras i Joaquim Verdaguer, es té constància. "Bàsket-ball. En el camp Vallparadís dintre de poc els petits alumnes de l'escola del mateix nom hi practicaran aquest nou esport desconegut fins avui per a nosaltres", deia el breu text.

La notícia encaixa amb les anotacions d'Artur Martorell, que entre el 17 de gener i el 26 de febrer del 1913 es va referir al bàsquet en més d'una ocasió. "Potser tindríem de refredar un xic el basket-ball perque ara són pocs no jugan bé i s'aburreixen i expressament fan faltes [sic]", va escriure el pedagog, que en un dels seus escrits va definir les cistelles com a porteries de bàsquet.

M'agrada comprovar com, des dels seus inicis, la pretensió dels impulsors del bàsquet a casa nostra era aconseguir que els seus practicants s'ho passessin bé i no s'avorrissin. L'esport ha adoptat en els últims temps un vessant competitiu que sovint ens distreu del seu objectiu principal, que és entretenir.

Els aficionats acostumen a debatre si és més important guanyar o que el seu equip faci un bon joc, com si les dues coses fossin incompatibles i, més encara, com si l'una no portés a l'altra. El Barça Regal ha rebut moltes crítiques aquesta temporada. La majoria, merescudes. L'equip ha perdut alguns partits indignes d'un conjunt del seu nivell. El vestidor i el cos tècnic entenen aquest tipus de comentaris. Si jugues com ho van fer ells contra el Blusens Monbus o l'Asefa Estudiantes, és evident que no sentiràs cap cosa bona.

Els comentaris que van molestar van ser uns altres i eren els que atacaven l'estil, qüestionaven èxits passats i menyspreaven la trajectòria d'un equip que des de l'arribada de Joan Creus i Xavi Pascual ha celebrat més títols que cap altre rival. L'equip i les persones que el formen van considerar injustos els atacs i van utilitzar-los com a motivació per guanyar la Copa del Rei.

Un cop superada la tempesta, una situació semblant aterra ara a l'equip de futbol, on els resultats de les últimes setmanes s'estan utilitzant per criticar un model que a can Barça ha servit per omplir el museu de copes i els vespres de felicitat. Dubtar és humà i fer canvis és necessari per seguir guanyant, però qüestionar el model més exitós de la història del club no sembla gaire recomanable.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/01/2018

Consultar aquesta edició en PDF