17/06/2022

Al Barça no hi ha debat

2 min
Un moment de la primera assemblea amb vot telemàtic de la història del Barça.

La gestió catastròfica de Bartomeu ha conduït el Barça a un camí de solucions arriscades com, per exemple, desprendre’s de part del seu patrimoni i perdre certa sobirania. Els dirigents anteriors van fer-ho tan malament que tot el que ve després sona a condemna irremeiable, com haver entrat a un carreró sense sortida que inhabilita la possibilitat de fer-se preguntes i obrir la porta a l’anàlisi de les decisions que s’estan prenent ara. Tot ens remet al passat, al solar que van deixar, que és tan profund i devastador que es converteix en l’escut protector de tot el relat que s’ha construït a posteriori. En definitiva, tenir una actitud crítica —indispensable per exercir l’ofici de periodista— és molest i objecte constant de dards. És curiós que alguns que van trobar a faltar més fiscalització durant el govern anterior, ara voldrien que no n’hi hagués de cap mena. 

Enmig d’aquest escenari, les famoses palanques ja tenen l’anhelat semàfor verd amb una participació baixíssima dels compromissaris. El fet que menys de 700 socis decidissin sobre un dels temes més transcendents de la història de l’entitat parla molt poc a favor de la massa social blaugrana. Però bé, tampoc és que ho fessin amb coneixement de causa: continuen sense saber exactament com, ni amb qui, es produiran les operacions de BLM i els drets televisius. Crida l’atenció que el vicepresident econòmic Eduard Romeu admetés al Tu diràs de RAC1 que ja tenen embastat un principi d’acord per la cessió d’un 10% dels drets televisius. Diuen que no van traslladar-lo als compromissaris abans de votar perquè en els dies previs de l’assemblea encara no disposaven de prou detalls. És el que té anar a correcuita: Laporta va reconèixer que no van començar a treballar-hi fins al gener. 

Arribats a aquest punt, el més important és que el malalt terminal o el cotxe de Fórmula 1 espatllat —al final ens perdrem entre tants símils de parvulari— recuperi com més aviat millor el marge necessari per redreçar-se. Mentrestant, continuarem assistint a la confiança cega que els feligresos li dediquen al president executiu Laporta, perquè aquí ningú no diu ni ase ni bèstia. Ni tan sols el segon candidat més votat a les eleccions, Víctor Font, contribueix al debat que necessitaria una institució com el Barça. On s’ha ficat? De què té por? Durant la campanya presumia de tenir un pla mil·limètric per treure el club del pou, però ara ha desaparegut. Deu semblar-li tot bé. Que sonin els violins i preguntem-nos si vindrà o no Lewandowski.

stats