Futbol

El Barça haurà de jugar fora del Camp Nou el curs 2023-24

Si els socis aproven l'Espai Barça, les obres començarien aquest estiu i durant la segona temporada no es podria jugar a l'estadi

4 min
El Camp Nou abans d’un partit de la Lliga de Campions.

Per primer cop en la seva història, el Barça farà una votació telemàtica, i serà perquè els socis i sòcies donin llum verda al finançament de fins a 1.500 milions d’euros per abordar l’Espai Barça. Es farà el 19 de desembre i serà exclusivament telemàtica (només hi haurà uns punts de votació presencials per a aquells socis que no tinguin les eines per votar de manera online). Des del club es fa campanya perquè tots els socis actualitzin les seves dades abans del 7 de desembre i puguin votar amb total seguretat. Aquest dimecres el president, Joan Laporta; el director general, Ferran Reverter, i el director de sistemes i transformació digital, Juan Manuel Tabero, han insistit en un acte en la necessitat de tirar endavant un projecte que l'assemblea de compromissaris ja va validar (amb un 89% dels vots a favor) i al qual el 19 de desembre la resta de socis –al voltant d'uns 100.000 arreu del món– hi podran dir la seva de manera telemàtica i anònima.

En cas que s'aprovi el projecte, les obres al Camp Nou començarien aquest estiu i durant la primera temporada al voltant de la meitat de l'estadi quedaria tancat (la tribuna no quedaria afectada), fet que faria que els socis amb abonament a la part afectada entressin en un procés rotatiu per poder-hi seguir accedint (un model similar al que va aplicar l'Athletic Club). La segona temporada, però, corresponent al curs 2023-2024, Reverter ha anunciat que s'hauria d'anar a jugar fora del Camp Nou. "No sortirem del cercle urbà de Barcelona. No anirem a jugar a Girona. Una opció és la de Montjuïc, que segueix sent una alternativa, però seguim valorant opcions internes", ha explicat.

La tercera i la quarta temporades es tornaria a l'estadi, que seguiria afectat de manera parcial, i els socis amb seient a les zones encara afectades seguirien formant part d'un procés rotatiu per entrar a l'estadi. El director general blaugrana també ha admès que durant aquests primers quatre anys els ingressos per ticketing, molt importants per al Barça, baixaran com a conseqüència de les obres: “Estem negociant el crèdit, per refinançar-lo durant aquests primers anys, i que el club no se’n pugui veure ressentit”. En tot cas, Reverter ha insistit en la necessitat d'actuar al Camp Nou amb celeritat: "La reforma és necessària. Només cal recordar el dia del Benfica, en què hi havia cascades d'aigua en algunes zones de l'estadi amb socis". L'estimació del club és que les obres de remodelació de l'estadi estiguin llestes a finals del 2025.

Un cost final de 1.500 milions d'euros

El nou topall econòmic per a l’Espai Barça està xifrat per la junta de Laporta en 1.500 milions d’euros, per als quals, si s’aprova el projecte, el Barça sortirà al febrer a buscar inversors, tot i que les negociacions estan molt encarrilades amb Goldman Sachs. L’últim projecte d’Espai Barça votat pels socis data del 2014. “Només s’ha executat un 5% d’una obra valorada en un primer moment, el 2014, en 600 milions d’euros. Nosaltres l’hem actualitzat i hi hem aportat les reformes que considerem necessàries i pertinents”, ha assegurat, per la seva part, Joan Laporta.

El president ha explicat que l'Espai Barça es finançarà "per si mateix, amb els ingressos addicionals, que seran al voltant d'uns 200 milions  [un terç dels quals anirien destinats a retornar el préstec de Goldman Sachs i la resta computarien com a ingressos ordinaris]". "No és una despesa, és una inversió. No costarà diners als socis, no posarà en perill el patrimoni de l'entitat, ni afeblirà la gestió esportiva de l'entitat", ha afegit el màxim dirigent blaugrana.

"Anem 15 anys tard"

Reverter ha justificat la necessitat de tirar endavant l'Espai Barça argumentant que "anem 15 anys tard": "El 2003, Joan Laporta, ja va plantejar la necessitat de remodelar el Camp Nou. Des de llavors el club ha generat 9.000 milions d'euros, i només se n'han destinat 145 a transformar les nostres infraestructures". Reverter ha insistit en què a Europa hi ha 67 estadis (amb una capacitat superior als 40.000 aficionats) més moderns que el Camp Nou i, que d'aquests, 58 han estat modernitzats des del 2003. Pel que fa a la lliga espanyola, ha especificat que 7 dels 9 estadis de més de 40.000 espectadors ja els han reformat o ho estan fent ara. Només queden els del Barça i el València.

L'executiu blaugrana també ha desglossat el cost del projecte de l'Espai Barça de Laporta, valorat en una inversió de 1.500 milions d'euros a retornar en 35 anys (5 de construcció i 30 de gestió): Camp Nou (900 milions); Palau, pista de gel i estació d'autobusos (420 milions); urbanització i campus (100 milions), inversions en la modificació del Pla General Metropolità (60 milions), i, finalment, el que ja està fet i pagat, l'estadi Johan Cruyff (20 milions). No es començarà a pagar el finançament fins que les obres estiguin acabades, si no és que "la demora en les obres és exagerada". Si la previsió del club passa perquè el nou Camp Nou estigui llest a finals del 2025, les obres del nou Palau finalitzarien a finals del 2026, mentre que les darreres, les del campus, haurien d'estar llestes al desembre del 2027.

El finançament del projecte

Per finançar el projecte, Reverter s'ha referit a nous patrocinadors digitals i vinculats amb les energies sostenibles, així com ingressos addicionals de les llotges VIP de l'estadi i el Palau, espectacles i concerts al Palau, els naming rights de l'estadi i el Palau –Reverter no ha volgut revelar en quant els xifren, i ha demanat confidencialitat perquè estan en negociacions amb un grup reduït de menys de cinc candidats– i els ingressos generats pel nou espai campus, amb activitats i oferta gastronòmica. L'estadi també tindria uns 105.000 seients: el més gran d'Europa. El CEO ha explicat que calculen uns ingressos al voltant dels 200 milions d'euros anuals, un xifra que ha considerat "conservadora" en comparació amb altres grans clubs que han remodelat el seu estadi els últims anys, com l'Arsenal (120% d'ingressos addicionals gràcies a les noves instal·lacions) i el Bayern (50%, amb el hàndicap que l'estadi és fora de la ciutat). Al Barça l'han xifrat en un 67% d'ingressos addicionals, que són els 200 milions estimats.

Reverter també ha justificat la diferència de preu respecte al projecte votat el 2014 titllant-lo d'"infravalorat en import i en temps": "Està desfasat. Des de llavors només s'ha fet l'estadi Johan Cruyff". A banda d'algunes intervencions urbanes al voltant del Camp Nou, l'enderrocament del Miniestadi, on ara hi ha un solar inutilitzat, i intervencions en el sistema elèctric i d'enllumenat a l'estadi. L'executiu blaugrana ha recordat que en el projecte de Bartomeu el nou Camp Nou estava valorat en 420 milions i el Palau en 90, i ho ha qualificat de xifres allunyades de la realitat: "Del 2000 al 2010 els nous estadis costaven, de mitjana, entre 700 i 800 milions. Del 2010 al 2020, uns 800-900 milions i, del 2020 al 2025, l'estimació és de 900-1.000 milions".

stats