GIRONA FC

Les baixes no ho justifiquen tot (0-1)

El Girona planta cara, però perd a Montilivi contra el Mallorca

Fer una anàlisi correcta de les derrotes no és fàcil. El Girona ho pateix de primera mà, això, perquè sembla que li costi d’entendre per què li passa el que li passa. És cert que acumula massa contratemps i que hi ha nits que el món li va en contra, però no pot oblidar que la planificació esportiva és la que és i tampoc pot demanar gaire més. Assenyalar els jugadors, que es van tornar a buidar malgrat perdre contra el Mallorca (0-1), no és del tot encertat. Malgrat que alguns s'autoexpulsin amb errors infantils, fan el que poden amb les eines que tenen. Això és així. El que no pot ser és que sempre que hi ha mancances s’hagi d’anar fent vestits a mida, recorrent a suplents, nois del filial i del juvenil, per completar una convocatòria amb una mica de dignitat. Les baixes no ho justifiquen tot.

Entremaliat, el Mallorca va començar amb ganes de gresca. Els primers vint minuts van demostrar una superioritat insultant. Ràpides triangulacions, jugades amb malícia i una actitud d’anar per feina que va culminar amb el golàs de Salva Sevilla. Cinc minuts havien passat i el Girona, que va alinear l’equip més decent possible, ja havia recollit la pilota del fons de la porteria. La jugada entre Sevilla i Amath va ser una delícia i va fer justícia a un inici en què els visitants, clars candidats a l’ascens, van estar a punt de deixar tocats els gironins, que acumulen quatre partits sense guanyar.

Els blanc-i-vermells, però, es van rebel·lar. Un cop sobre el terreny de joc, de res servia plorar pels futbolistes que no hi havia. Calia defensar l’escut. I ho van fer. Liderats per Pablo Moreno, actiu i encertat, van enrabiar-se precisament quan l’àrbitre va anul·lar un polèmic gol del davanter andalús. Perquè l’acció dona per parlar-ne: una assistència de Samu cap a Sylla va provocar la intervenció de Reina, que va deixar mort el refús al xut del golejador. Pablo Moreno, en disputa amb un defensor, va acabar marcant d’esperó. Fins aquí, tot normal, celebració inclosa. Però va ser allà quan l’àrbitre del VAR va adquirir protagonisme, cridant a l’àrbitre de camp perquè anés a revisar la jugada. Total, que van considerar que hi havia una empenta prèvia a la rematada i el Girona ja es podia anar oblidant del momentani empat. Com a detall, l’àrbitre del VAR, Pérez Pallás, és el mateix que va expulsar Stuani, també des del VAR i de manera dubtosa –per dir-ho suaument– en la final del play-off d’ascens a Primera. Però no serem malpensats.

Vuit partits en inferioritat numèrica

Tocava unir-se, no hi havia més remei. I aquest vestidor, a falta d’experiència, no està orfe d’orgull. Precipitats en el joc, els catalans van intentar-ho a còpia d’intensitat, amb la qual cosa van provocar els dubtes d’un Mallorca que creia tenir-ho controlat i que a punt va estar de sentenciar en una jugada de Sastre al final de la primera part. Ja a la represa, el Girona va posar una marxa més. Res a dir, del seu esforç. Al contrari, l’equip va fer mèrits per igualar, i el primer a avisar va ser Gumbau, des de la llarga distància, amb un xut que va acabar a córner. Couto, que debutava, va ser el segon; la rematada va anar fora llepant el pal. L'oportunitat més clara, però, va ser de Sylla, que va empalmar un xutàs que Reina va refusar com va poder. Per variar, el Girona va acabar amb dos expulsats. Aquest cop, Ramalho y Sylla, per protestar amb el partit ja finalitzat. Vuit vegades en onze partits. No hi ha qui ho entengui.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF