21/08/2020

L’autèntic culpable

2 min
L’autèntic
 Culpable

BarcelonaSovint em pregunto si Bartomeu és un geni o un inconscient. Confesso que encara no n’he tret l’aigua clara però el cas és que, una setmana després del 2-8, ja ha canviat d’entrenador, li ha marxat el secretari tècnic denunciant que no s’escoltava el seu criteri, ha presentat amb honors un juvenil prometedor que en condicions normals jugaria al filial i, sobretot, ha anunciat quins futbolistes no són transferibles i, per tant, quins ho són. Amb tot aquest soroll, i amb la frívola afirmació que no plega perquè el Barça no té una crisi institucional sinó esportiva, el president ha tornat a exhibir la seva habilitat per traslladar el focus de la llotja a qualsevol altre estament del club i, com a culminació de la seva obra, a la sempre llaminera figura de Messi.

Pilota a terra. Els dubtes del millor futbolista del món sobre la seva continuïtat no són nous perquè, malauradament, no és nou que acabi les temporades frustrat. Temps enrere, ja va arribar a negociar amb el Chelsea i es va oferir al City, però no cal anar tan lluny: fa un any, després del naufragi de Liverpool, el capità es va reunir amb el president per donar-li la seva opinió sobre els moviments de futur, i es va acabar quedant tot i que només li van fer cas parcialment. Vull dir que, abans d’ofendre’ns pels seus dubtes, lògics atès el caos regnant a l’entitat, seria saludable esperar que digereixi la humiliació de Lisboa per poder discernir si és una rebequeria o una posició ferma.

Si hi ha res a retreure-li a Messi és que, quan ha disparat contra algú, sempre ha fet caça menor amb Faus, Abidal o Setién. Si aquest cop arriba a la convicció que no té ganes de continuar remant, perquè no es veu amb cor d’arrencar un nou projecte o de continuar assumint errors propis i aliens, que parli clar com a últim acte de servei. A nosaltres, ens tocarà respirar fondo, assumir que l’equip tornarà a una realitat terrenal i que el club, tot i que li paga molts diners, també n’ingressaria molts menys sense la seva icona global. Però, sobretot, no fem el nuñista aferrant-nos a contractes i clàusules que ara no pot pagar ningú, perquè s’ha guanyat el dret a plegar veles quan ell vulgui, com van fer Xavi i Iniesta.

Passi el que passi, ens convé no oblidar que, si Messi és responsable d’alguna cosa, és d’haver guanyat lligues gairebé sol i, de retruc, d’haver emmascarat la mentida d’aquesta directiva. Si marxa, haurem de girar full, però també tindrem més nítida la imatge de l’autèntic culpable. El que no vol plegar.

stats