06/07/2020

L’auditoria de Bartomeu

2 min
L’auditoria de Bartomeu

O sigui, si ho vaig entendre bé, la principal conclusió que va anunciar el Barça ahir sobre l’auditoria del cas de les xarxes socials, l’anomenat Barçagate, és que l’empresa de Carlos Ibáñez no va fer del tot la seva feina, que és incompleta, i ara li donen més temps per acabar-la i en paus. Et dimiteixen -o fas fora- quatre directius i dos vicepresidents quan esclata el cas, que t’arriba a la justícia ordinària, apartes el teu home de confiança, Jaume Masferrer -que segueix cobrant del club-, que va ser qui va negociar amb Ibáñez, però uns mesos després la principal autocrítica que es fa des del club és que van fallar els protocols interns. I es fa utilitzant molt bé el llenguatge, òbviament: “La formalització de l’encàrrec inicial en diversos contractes, amb diversos proveïdors, va poder ocasionar que el nivell d’autoritzacions internes aplicat als contractes fos menor que l’establert per a un encàrrec únic”. Vaja, tornem al que es va dir quan va esclatar el cas i que ahir no va aparèixer en tota la roda de premsa: que els contractes es van dividir entre les diverses empreses d’Ibáñez -algunes sense pàgina web ni pràcticament treballadors- i, per tant, fragmentats eren més difícils de fiscalitzar des de dins del club. Contractes, per cert, que pugen molt més del que va sortir inicialment: sis contractes de la temporada 2017-18 per valor de 1.107.500 euros i 5 contractes per valor de 947.700 euros les dues temporades següents.

Soc plenament conscient que Bartomeu havia de jugar les seves cartes i havia de deixar clar que les conclusions de Price Waterhouse Coopers descarten la corrupció, que el preu de mercat era correcte i que ningú del club va instar l’empresa d’Ibáñez a difamar jugadors i altres persones de l’entorn. Però, sent previsible aquesta posada en escena, van faltar moltes coses que apareixen en l’informe de conclusions de l’auditoria: quan es va tancar l’acord amb Ibáñez no es va buscar una altra empresa per comparar preus, Masferrer només va informar la junta d’un contracte i no va detallar el cost ni el valor total del que suposava l’acord, hi va haver feines duplicades... I sobretot: dos alts executius del club van manifestar la seva disconformitat amb un dels informes sobre xarxes que havia gestionat directament Masferrer amb Ibáñez, un informe precisament sobre els comptes des d’on s’atacava jugadors com Messi o Piqué. Ves per on, quina casualitat. Les coses es van fer molt malament i no precisament a canvi de pocs diners.

stats