L’ALTRA MIRADA

L’atleta que va creuar l’Estret amagat en un camió

Zaid Ait Malek, fill de pastors berbers nòmades, va trigar molt en començar a competir

Ara fa quatre anys, Zaid Ait Malek treballava recollint olives a Baena, a Còrdova, on aprofitava el temps lliure per entrenar-se. Sense els papers de residència a Espanya en regla, aquest atleta nascut al Marroc es va quedar glaçat quan un cotxe de la Policia Nacional el va aturar. Aquell dia no portava ni passaport ni cap paper que pogués acreditar qui era. “Havia estat quatre anys vivint a Almeria sense cap problema, però algun dia havia de passar-me un ensurt com aquell”, recorda. El Zaid ja es veia altre cop al Marroc quan un dels dos agents li va preguntar si no el recordava: havien coincidit entrenant-se i l’admirava.

Als 34 anys, Ait Malek és un dels noms destacats de les curses de muntanya. Els últims anys, malgrat patir algunes lesions, ha pujat al podi d’algunes de les curses més destacades del circuit internacional, com l’Ultra Pirineu o la Zegama-Aizkorri. A més, va proclamar-se campió d’Espanya de curses de muntanya dues vegades, just quan lluitava per tenir els papers de residència en ordre, un procés en què va arribar a perdre, només uns dies, la rialla que sempre l’acompanya quan li van dir que no li renovarien el permís de residència. “No podia acreditar prou hores treballades, però és que no podia treballar tant perquè estava competint”, es va justificar llavors.

Zaid Ait Malek s’ha convertit en un rostre estimat al circuit de trail. I va ser així, entre conversa i conversa en curses per mig Europa, que la també atleta i periodista Anna Comet va començar a descobrir la seva història, que ha explicat al llibre Zaid Ait Malek, la eterna sonrisa del trail (Editorial Lectio), un viatge per la vida d’un corredor incansable que ha passat en pocs anys de ser paleta al nord del Marroc a ser un atleta de primer nivell. “Els meus pares sempre han sigut nòmades. Vaig néixer en una haima. Als papers van posar que la data del meu naixement era l’1 de gener del 1984, ja que va ser el dia que vaig entrar a l’escola, però no és la data real, tot i que tampoc la celebrem”, explica en el llibre Ait Malek. És una de les primeres converses entre Comet i Ait Malek, a la porxada de Bagà, mentre l’atleta nascut al Marroc espera per pujar al podi per recollir la medalla de subcampió, derrotat només per un Kilian Jornet que ha estat company d’aventures seu durant molts anys. De fet, la mare de Jornet va ajudar-lo fent gestions per aconseguir que el 2013 pogués participar per primer cop en una de les curses més tradicionals, la Zegama-Aizkorri. En aquella primera edició ja va acabar quart, per darrere de corredors professionals, quan ell feia pocs mesos que es podia concentrar en l’esport.

La família del Zaid, berbers nòmades de la serralada de l’Atles, cuidaven cabres i es movien amunt i avall. Eren una família d’11 germans i ell va ser el primer en anar a l’escola, tot i que passava més estona jugant a futbol o buscant ocells pels pobles que estudiant. L’any 2002 va començar a fer de paleta en obres al nord del Marroc, amb un cosí que sempre somiava fer el salt a Europa. El Zaid, que conduïa grues tot i no tenir el carnet, no tenia pensat creuar l’Estret, però quan el seu cosí va decidir que calia canviar de vida després que una riuada s’emportés la casa de la seva família, van marxar junts en una aventura perillosa que els va portar a creuar l’Estret amagats en un camió. Al seu cosí, però, ja el va enxampar la policia el primer dia a Espanya. El Zaid es va escapar i durant quatre anys es va guanyar la vida recollint tomàquets i fruita a Almeria, on va descobrir el seu talent per les curses. “El meu cosí va explicar-me que el dia que el van detenir els policies també em van perseguir, però jo vaig saltar i no van enxampar-me”. Les cames del Zaid li van obrir el camí a una nova vida, i a partir de l’any 2012 es va federar i va començar a competir a les seves estimades muntanyes, que li recorden el seu origen, ja que va néixer a més de 1.800 metres d’altitud, a la serralada de l’Atles.

EDICIÓ PAPER 13/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF