L'assignatura pendent

Com l'esbojarrat calendari ja no té alternativa per allò dels milions televisius, el futbol ha incorporat una novetat en la pandèmia que serà definitiva i transcendent sense necessitat d'adonar-nos-en. Això dels cinc canvis –ha quedat ben palès en la recent Eurocopa– provoca que els entrenadors puguin refrescar i moure peces, alterar el ritme dels partits i canviar el tauler d'aquesta variant d'escacs humans a plena voluntat quan arriben el cansament i la recta final dels partits. La nova revolució arribarà per aquí i això atorgarà encara més protagonisme a les banquetes que sàpiguen llegir i intervenir de manera decisiva. I no són gaires, de moment, els que enlluernin en el domini d'aquesta habilitat de murris lectors.

A Ronald Koeman el primer any li ha servit per escampar virtuts i amagar mancances, situació prou habitual en qualsevol càrrec públic. Sabem d'ell que es defensa amb commovedora franquesa a les rodes de premsa. També que compleix aquell mínim sagrat en l'ofici consistent en no tocar gaire els nassos al col·lectiu i als seus líders. Que no li dol promocionar joves quan els grans no li ofereixen totes les garanties. Del seu currículum anterior no ve a tomb parlar-ne. És el que és, discutible, i prou sabem que deu el contracte i el càrrec a la consideració eterna d'heroi, argument que barreja conceptes de manera quasi barroera. Un mite no té per què ser bon tècnic, però deixem-ho córrer. Tampoc cal recordar que el cost de la seva quitança i la manca de relleu clar han sigut arguments de continuïtat en un club sense un ral. 

En tot cas, el segon any confirmarà, ai, o dissiparà, esperem, la gran espasa de Dàmocles que pesa sobre ell, aquesta incapacitat per corregir els duels sobre la marxa i portar-los allà on convé als poderosos, als dominadors, als equips que es corresponen amb l'estatus del Barça. Si insisteix en el costum d'acumular davanters quan el marcador es posa magre, si empra els cinc preceptius canvis en situar allà davant tota l'artilleria estèril sense soldats que carreguin les armes, a Koeman li quedarà confirmada una greu limitació.

No es tracta en aquest nou futbol de passar per poruc o kamikaze, sinó de demostrar un coneixement del joc i de les correccions immediates a fer que el primer any va passar del tot desapercebut. Aquesta és la gran assignatura pendent de Koeman, que ha aprovat la resta amb nota suficient. Llàstima que el Barça necessiti un catedràtic en la nova matèria. Aviat sabrem si l'interessat ha corregit tal mancança.