10/11/2019

L’ascens social com a parany sense sortida

2 min
Lamar Odom en una imatge del 2010.

Lamar Odom no ha tingut una vida fàcil. Fill d’un pare absent i d’una mare que va morir molt jove, el jugador va utilitzar el bàsquet per fugir d’una realitat que sovint semblava un infern. Llegint el seu llibre (Memorias, editat en castellà per l’editorial Contra) sembla impossible que encara estigui viu. La publicació repassa el revés més obscur de la seva trajectòria, en què apareixen addiccions a les drogues dures i a l’alcohol, trampes per eludir controls antidopatge, múltiples infidelitats i una relació tòxica amb Khloé Kardashian. El capítol amb els excessos de Las Vegas, una aventura a la qual va sobreviure de miracle, era un passatge conegut, però el relat inclou un grapat de situacions encara més inversemblants.

Fins a l’aparició d’aquest llibre, el millor text sobre Odom l’havia escrit Quique Peinado a Gigantes del Basket. Amb l’ajuda de Miguel Ascenzo, el periodista va reviure els últims dies del novaiorquès a Vitòria, on durant 21 dies va intentar reimpulsar sense èxit la seva carrera com a jugador: “L’últim dia en què Lamar Odom va ser jugador de bàsquet va arribar al Buesa Arena inquiet, deprimit, esbufegant. Pot ser que la nit anterior s’hagués excedit més que altres vegades, que hagués dormit menys, que no hagués dormit o que simplement veiés que el seu físic l’estava abandonant del tot, que ja no quedava res de la màquina perfecta que va ser. Va entrar al vestidor i suava. Al seu cap, possiblement, donava voltes la idea que feia dies que el turmentava: que aquells companys i rivals eren inabastables. Que el que ell havia planejat, baixar un esglaó esportiu per rearmar la seva vida i tornar a ser l’única cosa que havia sigut sempre, jugador de bàsquet, estava sent un fracàs. Tots corrien més, tots saltaven més. I aquell dia, potser, va veure que no podria ni fer dues carreres. Així que va obrir un Red Bull. Dos. Tres. Quatre. Se’ls va beure tots abans de sortir a entrenar”.

L’origen del problema d’Odom i de molts altres joves cal anar-lo a buscar molts anys abans, quan promeses provinents d’entorns desestructurats viuen la il·lusió d’un ascens social que acaba convertint-se en un maleït parany. “No és que s’oblidin d’on provenen, sinó que se n’allunyen. Adopten els costums, la manera de parlar, els restaurants, els perfums i la roba de l’opressor”, adverteix Ángel Cappa, entrenador de futbol. Potser no totes les patacades són tan aparatoses com la d’Odom, però n’hi ha més de les que pensem.

stats