L’art de saber resoldre els interrogants
El Girona té tres setmanes per fitxar i descobrir si podrà comptar amb tots els seus pilars
GironaD’aquí una setmana el Girona ja haurà debutat a la Lliga, perquè els blanc-i-vermells estrenen el campionat divendres que ve contra el Valladolid a Montilivi. Possiblement ho faran amb la plantilla encara sense definir mentre creix la impaciència de l’entorn, que observa com els rivals més directes es reforcen i recorre al famós tòpic poruc que implica creure que els altres fan les coses més ben fetes. Com si la desena posició en l’any del debut no fos prou aval per ampliar una confiança que sí que es respira als despatxos, a condició que no hi hagi un moviment a destemps que impedeixi la reacció de Quique Cárcel. Aquesta és la principal por del director esportiu del Girona, que veu com el rellotge corre i es converteix en una arma de doble tall. Limitats econòmicament després del majúscul esforç que ha suposat la continuïtat de Muniesa (3,5 milions) i Mojica (5 milions) i el reguitzell de renovacions exercides durant el curs (Pere Pons, Portu dues vegades, Juanpe, Àlex Granell, Aday, Alcalá i Borja García), ara mateix només una venda important permetria desencallar la recerca d’un migcampista i un davanter, que són les prioritats si tenim en compte que l’extremeny Pedro Porro comença a acumular opcions per ocupar el lateral dret. La diferència, però, és en el timing. Com més avança l’estiu, més reduït és el marge de maniobra. No servirà de res tenir diners a les acaballes del mercat si això comporta perdre alguns dels millors actius i no poder portar els substituts que assegurin cobrir el seu rendiment.
Afortunadament, la vàlua dels homes d’Eusebio Sacristán és inqüestionable. Més enllà de l’espectacular nivell de la temporada passada, les sensacions que han mostrat aquest estiu (el partit d’avui a les vuit contra el Getafe servirà per tancar els amistosos) confirmen l’òptim estat col·lectiu i la bona resposta als matisos que hi ha introduït el nou inquilí de la banqueta de Montilivi. Per això ningú pot confirmar que tots siguin partícips del present més immediat del club. Els jugadors amb més pretendents són Portu i Juanpe, tot i que Mojica (que va patir un trencament parcial del tendó del recte anterior de la cuixa dreta) i Stuani han reconegut que poden estudiar un acord si totes les parts en surten beneficiades. Abans d’iniciar la pretemporada, Quique Cárcel va recordar que només acceptaria el pagament complet -o molt aproximat- de la clàusula si s’arribava a l’agost i encara faltaven serrells per definir. Just la situació en què es troba, la que no volia que passés. El club va anunciar la cessió de Sebas Coris al Nàstic.
El paper del Manchester City
Negant-se a obrir l’aixeta, el Manchester City només ha pogut confirmar que Aleix Garcia repeteix experiència. S’espera, però, que en el transcurs d’aquest mes es tanqui alguna cessió que ajudi a completar la plantilla definitiva. Curiositats al marge, un dels que haurà de fer les maletes és un vell conegut: Douglas Luiz, a qui li han negat el permís de treball al país britànic. Un altre dels noms que ha sonat més és Brahim Díaz, pendent de la revisió d’un contracte que s’acaba el 2019. També es parla dels migcampistes Oleksandr Zintxenko i Patrick Roberts, o el central Philippe Sandler, que pot actuar de pivot defensiu.
