Barça

L’art de planificar temporades

Les rotacions i la gestió de l’exigència i de la fatiga són alguns dels fronts oberts d’Ernesto Valverde al capdavant del Barça

Rotacions sí. Rotacions no. Rotacions només quan calgui. Les banquetes del món del futbol no es regeixen per principis fonamentals. Els diferents fulls de ruta només es troben en l’afirmació que cap d’ells és inqüestionable. Cada entrenador té el seu estil. És una conclusió esportiva feta des del coneixement i l’experiència pròpia. Ernesto Valverde dirigeix el seu Barça. Té similituds amb els anteriors, amb la verticalitat de Luis Enrique i la finesa de Guardiola, però és únic. És un projecte que es regeix pel seu punt de vista. Per això hi ha (i hi haurà) debat, perquè es tracta d’un xoc de criteris. És el tècnic qui ha de bregar amb les suplències, la condició d’omnipresent de Leo Messi i l’estat de forma d’homes com Luis Suárez. Uns fronts oberts que ha de tancar amb arguments -i èxit- des de la planificació esportiva. El planning de la campanya és un conglomerat d’aspectes mèdics, emocionals, grupals i els estrictament competitius. Per què Messi ha de ser suplent si és el millor?

Per què Ter Stegen ha d’assumir que no jugarà la Copa del Rei? Fer una equació des de l’òptica numèrica, oblidant les altres potes de la taula, és perillós. L’equilibri ha de ser sòlid. Les temporades són llargues i els títols es guanyen als mesos d’abril, maig i juny. Però relliscar al principi et pot deixar fora del camí de les finals. La lectura errònia tendeix a convertir en rutina estadis de primera línia com el Wanda Metropolitano.

De més a més

Se sobreentén que l’Atlètic del Cholo Simeone comença lent la competició, carregat de cames, sense frescor física ni futbolística. S’accepta que l’evolució sigui de menys a més, per acabar el calendari en un pic de rendiment, com fa uns mesos, amb la conquesta de l’Europa League. “No ha de ser necessàriament així -expliquen des del Barça, desmitificant el factor profe Ortega -. L’ staff tècnic dissenya un treball per estar a bon nivell quan comença la temporada oficial. No pots demanar l’excel·lència, perquè falta ritme real. Descartar un paquet de partits, sacrificar-los, no és una opció a l’elit. No són matemàtiques: amb els punts d’aquest cap de setmana, de l’altre i de l’altre arribo al meu objectiu. Això no és així, perquè hi ha condicionants, imprevistos i un rival que t’exigeix i vol guanyar. S’ha de tenir una visió responsable”. Veus autoritzades en preparació esportiva destaquen a l’ARA el paper de les rotacions. No com un caprici de l’entrenador, per mostrar els seus cromos davant l’afició, sinó com un element necessari per garantir el llistó d’exigència: “Si l’esportista està poc rodat podrà garantir un treball de qualitat en un temps més reduït. És com intentar córrer una marató sense preparar-te. Si vols arribar a la meta primer has de començar per distàncies més curtes. Aquí és el mateix. Un futbolista difícilment es pot estar tots els minuts sobre la gespa sense notar el desgast durant el mes de setembre. Sobrepassar la barrera de la fatiga és perillós. Per això les plantilles no són d’onze jugadors”, diuen. La del Barça és precisament una de les més àmplies d’Europa. Valverde té dues opcions contrastades per posició, amb l’asterisc del davanter centre i el lateral esquerre. De peces no en falten. Ara, un any i dos mesos després d’haver arribat al Camp Nou, el tècnic comença a moure-les alegrement. Arturo Vidal i Arthur s’estan postulant com a pla B a la zona de creació. El xilè està calcant el rol de Paulinho i ha participat en les primeres cinc jornades de la Lliga Santander. Rafinha va aparèixer a Anoeta de titular després del tancament de fitxatges estiuenc.

Fer rotacions

Veure moviments a l’atac sembla una utopia. Leo Messi, Luis Suárez i ja Ousmane Dembélé són titularíssims, i no serà habitual veure’ls a la banqueta. Entre Munir El Haddadi i Malcom sumen 7 minuts disputats en temporada oficial (1 i 6, respectivament). Els canvis a la línia defensiva també són mínims. Gerard Piqué, Samuel Umtiti i Jordi Alba són l’altre trident inamovible. La parella de centrals acumula 830 minuts dels 900 possibles a la Lliga Santander. Alba és directament l’amo i senyor del lateral. La sortida de Lucas Digne l’ha deixat sense una competència directa.

Els encerts justifiquen el seu protagonisme tan superlatiu, però els preparadors estan obligats a buscar fórmules perquè pugui descansar. Nélson Semedo és l’únic que allibera Sergi Roberto. Temporalment, perquè tots dos poden coincidir -i ho han fet- al terreny de joc. El portuguès ha acumulat 180 minuts aquestes primeres jornades. El marge per millorar els registres és obvi. Encara hi ha 9 jugadors del primer equip que no han superat la frontera dels 90 minuts sobre la gespa entre Lliga i Champions (Munir, Malcom, Arthur, Rafinha, Lenglet, Aleñá, Denis Suárez, Vermaelen i Sergi Samper). Es pot forçar? Sí, però fins a un límit estipulat i coherent, segons el rol i les característiques dels jugadors. El desgast de Leo Messi no és el mateix que el de Rakitic o Sergi Roberto. Tots dos són futbolistes fets per abastar molts metres, compromesos en les transicions i el joc en camp propi.

Perill de lesió

Extralimitar-se té un risc que s’ha de saber minimitzar, també, als entrenaments. “Les sessions rutinàries són la base del funcionament de l’equip. El calendari t’obliga a ser molt metòdic, a detectar les situacions i a focalitzar la feina. El temps és limitat i l’has de gestionar perquè n’obtinguis resultats. Si jugues cada tres dies has de ser molt efectiu. És imprescindible establir bé els dies de càrrega, que tot sigui personalitzat a la situació de cada professional, centrar-se en el treball de prevenció. Fer gimnàs per fer gimnàs no té sentit. Que aixecar molt de ferro et fa millor no és del tot cert. Hi ha molts mites. Jo he sentit a dir que les pretemporades serveixen per aprimar-se i guanyar una mica de múscul. Es tracta de posar en marxa el cos, de donar-li les eines que necessitarà durant tot un curs”, comenten des dels serveis sanitaris del Barça.

En destaquen els petits detalls: les hores de descans, el treball de recuperació postentrenament (estiraments, contrast de temperatures, cures musculars) i una alimentació saludable des d’un punt de vista professional, no estètic. Tot plegat per reforçar l’equip, fer-lo més fort i eficaç. Que el guió general es compleixi depèn dels jugadors i de l’entrenador. El compromís i la responsabilitat són a les dues bandes.

EDICIÓ PAPER 15/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF