AL SOCI NO SE'L POT ENGANYAR

I ara elles han de jugar al Camp Nou

Obrir l’estadi pot ser un reclam per a noves generacions que desconeixen el futbol femení

Ara li toca a Bartomeu. Si al Wanda Metropolitano van ser més de 60.000 espectadors gaudint del duel entre l’Atlètic de Madrid i el Barça, ara els hi toca als blaugranes demostrar per què són més que un club. Deixar clar que l’aposta pel futbol femení no és un gest de cara a la galeria. El Barça ha de jugar al Camp Nou.

Posar un partit a l’estadi es pot interpretar com un acte simbòlic, merament propagandístic. No ho comparteixo. El partit al Camp Nou no ha de ser un 8 de març aïllat. La lluita ha de ser diària. Obrir l’estadi pot ser un reclam per a noves generacions que ara mateix desconeixen qui són Alexia Putellas, Asisat Oshoala o Lieke Martens. Es tracta de donar visibilitat i oportunitats –i aquí els mitjans tenim un deure majúscul–. Una acció que ha d’anar acompanyada d’una política clara per anar reduint les vergonyoses diferències que hi ha actualment amb el futbol masculí. I amb això el Barça hi té molt de guanyat, perquè la directiva Maria Teixidor hi creu de veritat. Llàstima que a la junta només hi siguin ella i Marta Plana entre 17 homes per defensar-ho.

La setmana passada al Col·legi d’Economistes es va fer una xerrada sobre els reptes de l’esport femení. Mentre que la nedadora Jèssica Vall o la triatleta Anna Godoy dibuixaven un panorama optimista, amb plena igualtat entre homes i dones pel que fa a retribucions, l’escenari que va dibuixar la futbolista de l’Espanyol Paloma Fernández era diametralment oposat. Depriment i ridícul. “Em passo sis hores dreta al matí treballant i quan vaig a entrenar no puc rendir al màxim. Ningú parla de cobrar milions ni tenir luxes, però sí de poder viure d’això”, explicava.

La jugadora blanc-i-blava posava d’exemple el que va passar fa dues temporades amb l’Atlètic de Madrid. Les matalasseres van cobrar 54 euros cadascuna per haver guanyat la Lliga. Aquesta va ser la prima –estipulada per la Federació Espanyola– que van cobrar després de tot un any competint per ser les millors d’Espanya: 1.352 euros a repartir entre tota la plantilla. Els homes, en canvi, van cobrar una prima gairebé 6.000 vegades més alta.

És evident que, com a negoci que és, el futbol seguirà fent milionaris aquells que li donen un retorn. Però hi ha un terme mitjà. Es tracta de creure-hi i cuidar el producte, tal com ha reclamat més d’una vegada la Laura Ràfols en aquestes pàgines. Instal·lacions dignes, millors horaris, promoció... Els organismes públics i els clubs amb especial sensibilitat com el Barça són els que han d’aconseguir el canvi. El feminisme s’ha erigit com un dels pocs moviments capaços de plantar cara al corrent xenòfob i retrògrad que torna a Espanya, i l’esport, pels valors inherents que té, no es pot quedar enrere en aquesta lluita.

EDICIÓ PAPER 21/09/2019

Consultar aquesta edició en PDF