Bufetada de realitat a sis dies del PSG: els apunts en calent del Sevilla-Barça
La capacitat de reacció exhibida pels de Koeman les últimes setmanes es queda curta en el cos a cos amb grans rivals
BarcelonaProva no superada. Més enllà de les baixes en defensa, de la sobredosi de pròrrogues al gener i de la infernal càrrega de partits, la derrota al Pizjuán posa a lloc al Barça. És cert que els blaugranes han millorat gràcies a la reimplantació del 4-3-3 i al retorn d'una versió notable de Messi, però continuen lluny del nivell que es necessita per dominar els grans escenaris. Perdre 2-0 contra el Sevilla no només posa la Copa costa amunt, sinó que demostra que la capacitat de reacció exhibida pels de Koeman les últimes setmanes queda curta en el cos a cos amb rivals de primer ordre. L'equip no ha superat la prova a sis dies de rebre el PSG a la Champions. Que no prengui mal.
Poesia entre centrals. Monchi ho ha tornat a fer. El director esportiu del Sevilla no s'equivocava quan va decidir apostar 25 milions d'euros (la xifra més alta de la història del club) per Koundé. Un any i mig després de la seva presentació, el central francès ha duplicat el seu valor i figura en l'agenda dels grans d'Europa. Amb 22 anys i un pentinat d'artista de la Motown, domina totes les facetes en defensa i gasta una barra que espanta quan se suma a l'atac. Koundé cotitza a l'alça en el mercat de centrals mentre Umtiti, a qui va retratar amb un túnel abans de marcar l'1-0, ho fa a la baixa cada cop que juga. El contrast va ser dolorós.
La mili de Pedri. Monchi la va encertar amb Koundé i Planes ho va fer amb Pedri, titular indiscutible al Barça de Koeman. El repertori del canari il·lumina el futur del club. Li sobren recursos amb la pilota als peus, Messi el té com a soci de capçalera i mostra prou resistència i disciplina per ajudar en tasques defensives. Un 10 per a la seva aportació, amb només 18 anyets, a un equip en construcció. Però la falta d'experiència, és normal, se li nota quan ha d'assumir responsabilitats contra equips tan ben armats com el Sevilla. Bravo per la insistència de Koeman en la defensa del talent. Llàstima que l'holandès no sigui tan generós amb el de Riqui Puig.
La petjada de Mateu Lahoz. Tot i el 2-0 final, el Barça va acostar-se sovint a la porteria de Bono, que va destacar amb tres intervencions de mèrit a Messi. L'argentí no va poder ampliar els seus guarismes contra el Sevilla, l'equip al que més vegades ha batut a la seva carrera. Ara bé, podria haver tingut una oportunitat d'or per fer-ho si Mateu Lahoz hagués revisat al VAR una acció en què Suso va agafar per la samarreta Jordi Alba al límit de l'àrea. L'àrbitre valencià va xiular la infracció fora, però Koeman i els jugadors, apressats per remuntar, li van demanar que comprovés les imatges per si havia decidit bé. No els va fer cas. I era penal.
