Fa 20 anys la majoria de persones eren immunes al virus del VIH, una malaltia reservada a prostitutes i drogoaddictes. La gent vivia tranquil·la a casa, on s'entretenia amb programes de l'estil d'El joc del segle. Aquella nit, la del 7 de novembre del 1991, les principals cadenes de televisió van interrompre la seva programació per emetre una roda de premsa en què Magic Johnson va anunciar que abandonava la NBA perquè era portador del virus.
El bàsquet va intentar fer vida normal i, l'endemà, la Penya va remuntar 21 punts en un partit històric a Milà. El Barça, per la seva banda, va perdre contra la Cibona al Palau Sant Jordi, un pavelló que unes setmanes abans havia inaugurat el mític base dels Lakers.
L'aparença de normalitat es va estendre fins als Jocs Olímpics de Barcelona, en què Earvin va liderar el millor equip de bàsquet que ha existit mai.
Però no, res no va ser igual; la gent va entendre que si un dels millors esportistes de tots els temps podia contagiar-se, tothom corria perill. Va ser aleshores quan la consciència social va començar a trucar porta per porta.
"Et moriràs?", li preguntaven els seus companys de vestidor. "Si els Celtics no van poder amb mi, què us fa pensar que aquesta malaltia podrà?", responia ell.
Ara, 20 anys després, sabem que tenia raó; presenta un aspecte saludable i s'ha transformat en un exitós home de negocis. Mentre Broadway prepara un musical amb la seva vida, Magic Johnson segueix visitant col·legis per explicar entre mocosos la història de com el millor jugador de tots els temps va derrotar el rival més perillós: la ignorància.
