FENT CAMÍ

L’antiga muralla del puig de Maria de Pollença

Aquesta és una ruta alternativa o complementària de l’excursió clàssica, que és plena d’història i d’històries. Discorre per un camí poc conegut i mig perdut

La part més desconeguda que es pot recórrer del puig de Pollença comença al W-03 (301 m), en un revolt, uns metres abans d’arribar al santuari. Per la dreta del camí principal es pot veure un seguit de pedres orientades cap a l’est. Aquestes pedres marquen la vorera del camí que s’haurà de seguir. Després de caminar uns metres el camí es fa molt més evident, tot i que es perd adesiara. El traçat va baixant sostingut per un rudimentari marge. En alguns trams la vegetació el cobreix per complet i s’ha de sortir del traçat per poder avançar. Més endavant, mitjançant uns revolts tancats, el camí salva un pronunciat pendent. Pins d’una certa entitat i grans mates ocupen la calçada, la qual cosa demostra que fa molt de temps que caigué en desús. Després d’unes quantes llaçades, sempre en descens, el camí es perd. Sortint de l’àmbit de l’esquifit pinar és quan es permet copsar neta la panoràmica de la vall de Colonya. Fora del camí, per un terreny de mala petja, es pot baixar cap al tall del penya-segat, en direcció a les cases de Son Brull, les quals servieixen de fita. Així s’arriba a un petit reducte en què s’amunteguen uns grans blocs de pedra, col·locats amb la tècnica anomenada ciclòpia. És el cap de la murada, una espècie de talaia defensiva o de guaita.Arribarem a la carena del puig de Maria - Al-maria, mirador- on es pot gaudir d’una magnífica vista de les badies de Pollença i Alcúdia, Formentor, el cap del Pinar i el cap de Ferrutx. També s’albiren unes altres valls pollencines: la de Cuixac, la de Sant Vicenç, la de Bóquer i la de Castelló i Santuïri.

La pujada al puig de Maria

La pujada al puig de Maria arrenca en el punt quilomètric 51,8 de la carretera Ma-2200 (WP-01) (48 m), davant de la població de Pollença. Podeu deixar els vehicles just devora els rètols. Aquesta muntanya també és coneguda com puig de Pollença i Nostra Senyora del Puig. En el primer tram, a la dreta i a l’esquerra del camí, s’ubiquen algunes cases, els noms de la majoria fan referència al feixuc pendent: costa del Puig, coster de can Moragues, Casa Vella del Coster, Casa el Coster... Hi ha moltes dreceres, però són tan costerudes que no n’heu de fer cas, si no frisau. Passam per la cadireta del Bon Jesús i la cova del Dimoni. Aquesta cova connecta amb un avenc que hi ha més amunt. Deixarem el camí principal per un desviament de l’esquerra (WP-02), el camí dels Ermitans, també ens menarà al cim, passant per l’avenc de la Mare de Déu i les ruïnes del molí.

Les ruïnes del molí

A pocs minuts del molí surt a camí la gran torre de defensa (WP-05), d’estil gòtic civil, construïda al final del segle XIV, com a baluard de defensa contra els sarraïns-, i els murs laterals de la capella. Quan hi havia perill, la població de Pollença no es refugiava al castell del Rei, sinó que ho feia al puig de Maria. La torre està perforada per diverses espitlleres. A la planta baixa hi ha una sala amb volta i al racó dret una escala de caragol. Un mur gruixut, en el qual hi ha una finestra d’arc rodó, uneix l’edifici principal amb la torre; abans era solament un pont llevadís. La torre fou restaurada l’any 1679 i l’ermita del puig de Maria fou construïda el 1348. El camí mira cap a les valls de Colonya i d’en Marc i a la serra de Tramuntana, amb els cims més propers: la Cuculla de Fartàritx, el puig de Ca de Míner, el Tomir, i el puig d’en Massot.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF