Per on anàvem, Xavi?

El 8 de novembre queda tan lluny que costa recordar les sensacions que va deixar el triomf d'El Sadar, més enllà de l’enorme ferida de guerra de perdre Lewandowski tres partits injustament gràcies als arbitraris alts estaments del futbol espanyol. El Barça, líder de la Lliga, vol mantenir-se al capdavant de la classificació per guanyar un títol que el president Laporta ha subratllat com una prioritat institucional. L’obligació s’entoma a cada racó del Camp Nou, com si el futur de l’entitat depengués d’un èxit objectiu a la gespa. Pot sonar hiperbòlic, però els fets, tal com s’han anat succeint des de l’estiu, van encaminats en aquesta única direcció: aixecar un trofeu que doni la raó a l’arriscada aposta de les palanques i doti el projecte de Xavi d’un argument sòlid per justificar-ne la continuïtat.

Després de la pausa alienant del Mundial, torna la dura realitat del Barça de les urgències econòmiques i esportives. Sense els diners ni el cartell de la Champions per segon any consecutiu, el marge d’error no és que sigui inexistent, és que ja està sota zero. El millor és poder veure-ho des de la posició més alta de Primera Divisió, sabent que el que s’ha de fer és agafar bé les regnes del cavall per no deixar-lo anar. El derbi i el calendari de gener seran el baròmetre que dictarà en quin punt es troba l’equip per afrontar el tram decisiu d’una temporada atípica dividida en dos que precedeix el trasllat forçat al Montjuïc inhòspit i congelador —encara més— d’ingressos ordinaris. L’estiu vinent, en què serà missió gairebé impossible poder-se reforçar pels problemes de fair play, s’augura com un precipici cap a un escenari desconegut. 

La gran empresa familiar necessita una alegria per alliberar-se i no fer caure el club encara més avall. Pressió? I ara! L’all in a la desesperada de Laporta comprometent actius del club fa que tots els focus i les presses estiguin centrats en la pilota, que al Barça sempre ha estat enemiga del curtterminisme resultadista. “S’ha de guanyar la Lliga com sigui”, s’ha sentit de diverses boques a la Ciutat Esportiva. Aquest “com sigui” és una mica preocupant, perquè l’ansietat que destil·la el missatge recorda el joc passat de revolucions que va ajudar a condemnar el destí dels blaugranes a la màxima competició europea. La capacitat de Xavi per trobar l’equilibri entre el seu ideari i el que exigeix el full de ruta de la institució esdevindrà clau. Però no només ell es juga el crèdit en els pròxims mesos. Els de la llotja, també.