CICLISME

L’alumne de Vinokúrov es corona al Tour

El kazakh Lutsenko guanya una sisena etapa en què els favorits es reserven pensant en els Pirineus

Dalt del cotxe de l’equip Astana, Aleksandr Vinokúrov donava instruccions a Aleksei Lutsenko en les últimes rampes de la sisena etapa del Tour de França. “Els seus consells m’han ajudat molt. Havíem preparat bé l’etapa, pensant que podíem tenir una oportunitat, i així ha sigut”, explicava el kazakh, que va conquerir en solitari el cim de l’Aigoual i va sumar el triomf més important de la seva carrera. Deu anys després de l’últim cop, de nou un kazakh guanyava una etapa del Tour. Deu anys després del triomf, precisament, de Vinokúrov, un corredor polèmic que va estar un any sancionat per dopatge, però famós també pels seus atacs salvatges. Un corredor combatiu que va guanyar quatre etapes del Tour, l’últim cop amb 37 anys. I ara, dirigint l’Astana, cuida de prop el seu deixeble. A la sisena etapa, l’Astana va ser valent en una etapa en què, de nou, els favorits van preferir estudiar-se, de manera freda i matemàtica, i posar-se a prova amb un ritme alt però sense atacar-se obertament. “Calia estalviar energia pensant en el cap de setmana”, va admetre el britànic Adam Yates, que va defensar la primera posició de la general.

Després de les primeres sis etapes, el Tour de les mascaretes, el que busca deixar enrere el covid-19, no acaba d’explotar. Sempre amb la promesa que arribarà una etapa espectacular. Si dimecres el gran grup va ser molt conservador pensant en les rampes de la sisena etapa, ahir els favorits tampoc es van castigar els uns als altres pensant en l’arribada dels Pirineus, aquest dissabte. El resultat va ser una etapa sense canvis a la general, tot i que l’escapada de corredors sense aspiracions va oferir una mica d’espectacle, amb Lutsenko aconseguint deixar enrere l’espanyol Jesús Herrada (Cofidis), que va entrar segon a 55 segons.

Va ser una etapa sense atacs entre els favorits però, com si fos una advertència del que podria arribar, el ritme de cursa va ser molt alt, de 42 quilòmetres per hora. “M’han donat, per sort, bons consells per mantenir un bon pedaleig i evitar que m’atrapessin, perquè després d’aquesta temporada estranya tot costa més”, explicava Lutsenko, que als 27 anys afegeix aquest triomf d’etapa a un palmarès en què ja té el campionat del món en ruta sub-23 del 2012, ser campió del seu país o una etapa a la Volta a Espanya del 2017.

Esperant els Pirineus

L’etapa la va animar Herrada, que amb un atac es va endur a roda set corredors més que es van escapar per les carreteres del Massís Central. Passant el Col de Mouzères, l’equip Ineos va decidir apujar el ritme per intentar neutralitzar l’escapada, que va rodar en solitari més de 120 km. Però va ser al Col de la Lusette, de primera categoria, on Lutsenko va clavar el cop definitiu i va trencar el grup d’escapats. El kazah, especialista en contrarellotges, va evitar ser atrapat per Herrada quan la carretera feia pujada, va coronar el Col de la Lusette i va marcar diferències en els últims 15 km. A la general, Yates segueix per davant dels eslovens Roglic i Pogacar, a 3 i 7 segons, amb l’armada colombiana i el francès Alaphilippe no gaire lluny. La setena etapa serà una nova oportunitat per als esprintadors, entre Millau i Lavaur (188 km). Després, els esperen els Pirineus.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF