FÓRMULA 1
Esports 08/07/2020

Alonso torna a la F1 per lluitar contra la història i aconseguir el tercer títol de campió que l'iguali a Senna

Després de dos anys fora del gran circ, l'asturià signa amb Renault a partir de la temporada vinent

Nuria García
4 min
Fernando Alonso, a la Xina

BarcelonaPoc després de retirar-se de la Fórmula 1, Fernando Alonso va dir que només tornaria al gran circ si tenia la possibilitat de posar-se al volant d'un cotxe amb el qual pogués lluitar pel títol. "Per al futur, estic obert a propostes interessants i, si decideixo tornar a la F1, serà només si tinc la possibilitat de guanyar el Mundial, no m'interessen els projectes que parteixin de zero, vull un cotxe guanyador immediatament", va declarar l'asturià l'estiu passat.

Ara, un any més tard, se n'ha desdit i aquest dimecres s'ha fet oficial el que era un secret a crits, per molt que ell negués la major des de fa dies a través de les xarxes socials: Alonso torna a la F1 de la mà de Renault, l'equip amb el qual el 2005 i el 2006 va guanyar els seus dos títols de campió del món. I és que el seu objectiu –o somni– no és cap altre que aconseguir el tercer títol mundial que l'iguali als que va celebrar el seu ídol, Ayrton Senna. Ara, però, tret que la situació es capgiri com un mitjó, poc queda d'aquell equip Renault amb el qual Alonso es passejava triomfant pels circuits del planeta. Diumenge passat, en la primera cursa de la temporada 2020, Esteban Ocon va ser el millor de l'escuderia francesa, vuitè, mentre que Daniel Ricciardo va retirar-se. L'asturià arribarà a la marca francesa per substituir Ricciardo, que fa setmanes que va dir que l'any vinent ocuparà el lloc que Carlos Sainz deixarà vacant a McLaren després d'anunciar-se el seu fitxatge per Ferrari.

Tercera etapa a Renault

La que arrencarà a partir de l'any vinent serà la seva tercera etapa a l'escuderia del rombe, ja que després d'un any ple de polèmiques a McLaren pel favoritisme dels caps de l'equip cap a Hamilton, hi va tornar per disputar dues temporades més (2008-2009) abans de marxar a Ferrari.

Per tornar-hi, Alonso va demanar garanties a una escuderia que ha arrossegat problemes en els últims anys. I el cap de l'equip, Cyril Abiteboul, va posar fil a l'agulla ja fa temps. Fa mig any, Pat Fry deixava McLaren i fitxava per Renault. Era la primera picada d'ullet de la marca del rombe a Alonso, ja que l'enginyer britànic ha acompanyat l'asturià a Ferrari i a McLaren. I l'escuderia no ha deixat de treballar per aconseguir lligar un equip tècnic que fes el pes al dos cops campió del món.

I tot això, pensant que des de la temporada vinent els equips tindran un límit pressupostari que no podran superar. Això en principi hauria de provocar que s'iguali la capacitat de desenvolupar els monoplaces i, per tant, que hi hagi més igualtat dins de la categoria amb la mirada posada en el 2022, quan arribarà el nou reglament tècnic que transformarà per complet els cotxes de F1.

L'objectiu: la Triple Corona

En els dos anys que haurà passat fora del gran circ, Alonso no ha perdut el temps. Va marxar dient que volia provar coses noves i ho ha aconseguit: 24 hores de Le Mans, Mundial de Resistència, Dakar... L'asturià ha tocat gairebé totes les tecles. I podria rematar els seus dos anys sabàtics (com a mínim, de F1) aconseguint l'anhelada Triple Corona: s'ha imposat en el GP de Mònaco de F1 i també ha guanyat les 24 hores de Le Mans. Per tant, tan sols li falta el triomf a les 500 Milles d'Indianapolis, una cursa en la qual està inscrit i que se celebra aquest agost. Si ho aconsegueix, igualarà l'èxit que va aconseguir el britànic Graham Hill, l'únic pilot que ara per ara ha completat aquest repte.

Alonso, a punt de fer els 39 anys (els farà a finals d'aquest mes), torna a la F1 en ple relleu generacional a la graella, en una època en què els joves pilots sobradament preparats han deixat de reclamar oportunitats als equips capdavanters per passar a ser els protagonistes i sovintejar els podis dels traçats d'arreu del món.

Les segones parts gairebé mai han estat bones

Fernando Alonso no serà el primer pilot que ha anunciat la seva retirada del Mundial de Fórmula 1 i anys més tard hi ha tornat. Tot i això, els retorns que s'han viscut fins ara no han sigut gaire exitosos. En els últims anys hi ha hagut dos exemples: el finlandès Kimi Räikkönen i l'alemany Michael Schumacher. Räikkönen, un altre dels veterans de la graella (farà 41 anys a l'octubre), va deixar la F1 el 2009 amb un títol sota el braç (2007, amb Ferrari) i hi va tornar amb Lotus, Ferrari i ara amb Alfa Romeo. Des del seu retorn, ha aconseguit tres triomfs, però tot i tres tercers llocs a la classificació general, ha quedat sempre lluny del títol.

Per la seva banda, Michael Schumacher va anunciar el seu retorn al gran circ el 2010 amb Mercedes. S'havia retirat el 2006 amb set títols a la butxaca, però en els tres anys que va córrer amb les fletxes platejades tan sols va aconseguir un podi, a València, el 2012.

Si anem més enrere, hi ha tres casos més: Nigel Mansell, Alain Prost i Niki Lauda. El primer va retirar-se després de ser campió el 1992 i va tornar el 1994, però tan sols va aconseguir una victòria en els dos anys que va córrer després del seu retorn. Els altres dos casos són en els que Alonso vol emmirallar-se: Alain Prost va prendre's un any sabàtic el 1992 i la temporada següent va aconseguir el títol amb Williams abans de retirar-se definitivament. Lauda, per la seva banda, va decidir deixar de córrer l'any 1979 amb dos títols per dedicar-se a la seva aerolínia, però tres anys més tard va repensar-s'ho i va posar-se al volant d'un McLaren amb el qual va ser campió de nou el 1984.

stats