Albert Beltrán Mir: “Estem jugant molt bé, però la falta d’encert marca els resultats”

BarcelonaAlbert Beltrán Mir, nascut el 23 d’octubre del 1993, ja ha debutat als Jocs tot i viatjar com a reserva. Un canvi en la normativa de l’hoquei olímpic permet que els jugadors que arriben a Tòquio fora de la llista de setze puguin entrar a la convocatòria en qualsevol partit. Amb aquest debut, Beltrán ja ha aconseguit una temporada excel·lent. Amb els red sticks ja classificats pels quarts de final, el següent objectiu està més aprope; aconseguir un metall olímpic

Com és la vida en una vila olímpica marcada pel covid?

No podem sortir de la vila, tot és amb mascareta, però realment fem vida normal. Realment el més especial és que cada dia ens hem de fer un test d’antigen de saliva. Però, tret d’això, que tampoc és res de l’altre món, és bàsicament la rutina que pugui tenir preestablerta cada equip o cada esportista.

Corre el mite que una cosa impossible a la vila olímpica és comprar souvenirs...

A la botiga de records no hi ha mai res. És molt curiós perquè les talles de roba són molt diferents; potser una talla L del Japó és una M nostra, i com que no et pots emprovar res, al final no saps què et quedes...

I com és la convivència amb les estrelles de l’esport olímpic?

Aquesta vila és molt petita. No creix en extensió, sinó que ho fa en alçada. Són edificis molt alts on convivim molts esportistes. El menjador és el punt comú en el qual pots estar dinant amb Pau Gasol, Djokovic, Doncic i altres estrelles mundials que al final fan vida aquí igual que tota la resta. Són com tots nosaltres i també han de menjar!

Pel que fa a l’hoquei, ha costat aconseguir la primera victòria. Què li ha faltat a l’equip?

On estem menys encertats és a les dues àrees, tant en atac com en defensa. Hem tingut petits errors defensius que ens han penalitzat moltíssim i ofensivament no hem acabat de rematar les opcions que hem tingut a l’àrea rival. Hem entrat moltes vegades a l’àrea, però no hem acabat de tenir la fortuna de cara al gol. Penso que estem jugant molt bé, però falta aquest encert a les dues línies de 22, i això al final acaba marcant el resultat.

¿En aquest sentit, l’efectivitat és la clau per a seguir avançant?

Tenim clar que hem d’aconseguir tenir més encert de cara a la porteria rival, així com minimitzar els errors a prop de la nostra.

El partit contra l’Índia va ser el teu debut olímpic, després d’entrar a la convocatòria sent reserva gràcies a la nova normativa. Com t’has sentit?

Al principi estava molt inquiet, amb els nervis a flor de pell, però a mesura que vas entrant al camp, un cop trepitges la gespa, ja és una altra cosa. Quan arrenca el partit et poses la granota de treball i t’adones que al final és només hoquei. El fet que no hi hagi públic, de jugar en un estadi buit, rebaixa la pressió d’estar en uns Jocs. El pitjor són els nervis prepartit. El viatge amb el bus, a l’escalfament; aquí m’he dit “Ostres, que debutes en uns Jocs!”

Els dinou jugadors de la selecció jugueu a la lliga espanyola. Competiu entre vosaltres cada setmana i quan arribeu aquí heu de remar tots cap al mateix costat. Com porteu aquesta rivalitat?

És veritat que estem jugant els uns contra els altres tot l’any, però també ens entrenem junts un parell de cops cada setmana. El feeling i les connexions es treballen allà, són moltes hores junts, i vulguis o no és com si fos el nostre equip. Penso que això també es veu a dins del camp, ja que estem molt units i sempre tenim molt bon ambient.

Individualment, aquest any has estat a tot arreu. Subcampió d’Europa amb l’Atlètic, plata a la final fourdesprés de guanyar la lliga regular i ara als Jocs. Quina temporada, no?

Puc dir que ha sigut una temporada gairebé rodona. A principi de curs, tal com estava la situació pel covid, no m’hauria esperat mai poder respondre tan positivament a aquesta pregunta. Era impossible esperar aconseguir tot el que he aconseguit aquest any. Al final m’he pogut envoltar de gent de molta qualitat que han fet possible fer realitat aquests objectius. Totes aquestes medalles i estar als Jocs ha estat en gran part gràcies a la gent que m’ha acompanyat.

I amb tants èxits, ara quins nous són els nous objectius?

La temporada vinent marxo a Holanda al Klein Zwitserland. L’ideal seria entrar al play-off de la Hoofdklasse, la lliga holandesa, i fer-hi un bon paper.