Un acte de fe per mantenir-se amb vida
El Mallorca s’imposa a l’Elx amb un gol de Lago Junior en el 93’, el qual permet continuar somiant
PalmaSi finalment el Mallorca aconsegueix la salvació, serà d’una manera molt similar a com ahir va sumar tres punts que el mantenen viu en la lluita per la salvació: amb patiment i damunt l’hora; basant la seva sort en la fe més que no pas en el futbol. Perquè la victòria davant l’Elx d’ahir horabaixa a l’Iberostar Estadi va ser un acte de fe, de creure que el miracle de continuar una temporada més en el futbol professional és possible. Quan els més de 12.000 mallorquinistes -amb diferència, la millor entrada de la temporada- ja es veien sentenciats al descens una vegada el rellotge havia superat el temps reglamentari i cap dels dos rivals havia estat capaç d’obrir el marcador, la perseverança de l’equip dirigit per Sergi Barjuan va donar fruit. Lago Junior va ser l’encarregat d’obrar el miracle amb un gol en el minut 93. Una diana que donava tres punts d’or als vermells, els quals ara queden a només tres punts de la permanència quan resten cinc jornades per acabar la Lliga.
El mallorquinisme torna a creure en la possibilitat de salvar-se. Torna a creure en el seu equip després de dues victòries consecutives, una fita que el Mallorca no havia assolit en tota la temporada. El triomf ha de ser un senyal. Un senyal que l’equip se salvarà.
Mal inici
L’afició vermella va respondre a la crida feta pel club i va acudir en massa a l’estadi de Son Moix. Molts encara no hi havien arribat quan l’Elx va evidenciar el seu millor inici. Era el minut tres quan Borja Valle va enviar una rematada al pal. No era una manera de començar el duel que convidàs a l’esperança. Els de Vicente Parras estaven més ben plantats sobre el terreny de joc i semblaven tenir el seu pla d’acció més clar que un Mallorca embullat i sense la tensió necessària.
De totes maneres, el Mallorca va anar agafant el pols del partit a mesura que passaven els minuts. No és que els vermells revertissin la situació i dominassin el rival. Igualaren la intensitat de l’Elx i s’acostaren a la porteria defensada pel mallorquí Juan Carlos gràcies a la velocitat de Brandon i Moutinho. Els dos jugadors tornaren a formar la punta d’atac de l’equip i els seus moviments a l’espai permeteren als vermells generar cert perill. Tot i això, l’oportunitat més clara dels locals va arribar a tocar del descans, quan una rematada de l’argentí Juan Culio va sortir fregant el pal esquerre.
L’Elx, en línies generals, va ser superior en aquest període de joc a un Mallorca amb poques idees i molt exigit per la seva precària situació en la taula de classificacions.
Malgrat que el tècnic mallorquinista, Sergi Barjuan, va repetir el mateix onze que la jornada passada va derrotar el filial sevillista, els resultats sobre el terreny de joc no foren els que esperava.
El 0-0 amb què va finalitzar la primera part va ser el fidel reflex del que va ocórrer damunt la gespa: el Mallorca, que va sentir alguns xiulets a les graderies, no va trobar espais i l’Elx, controlant el partit però sense pólvora a dalt, va jugar molt còmode.
Sergi tenia molt clar que l’empat sense gols era un resultat que no servia de res. Així, Angeliño i un discret Moutinho deixaren lloc a Óscar Díaz i al serbi Dejan Lekic. El Mallorca havia de cremar les naus. No tenia més remei,
Però, tal com diu la filosofia futbolística, tenir més davanters sobre el terreny de joc no vol dir generar més i més clares ocasions de gol. Així, les envestides vermelles s’encastaven una vegada i una altra en l’ordenada defensa del conjunt il·licità. Parras, que debutava a la banqueta de l’Elx, tenia una premissa, que era no encaixar cap gol. I gairebé ho va aconseguir.
L’èxtasi i la fe
El Mallorca es va bolcar sobre la porteria de l’Elx. En el minut 73, la graderia va demanar penal després d’una caiguda de Lekic a l’àrea, però el col·legiat no ho va veure d’aquesta manera.
Ansotegi jugava de davanter centre per tractar de caçar alguna pilota a l’olla. L’Elx es dedicava a defensar amb dents i ungles un resultat, l’empat a zero, que era un mal menor. I quan semblava que tot estava dat i beneït, va aparèixer la providència. El senyal que dona força i esperança al mallorquinisme. Lago Junior va marcar el gol de la victòria a la sortida d’un córner. Un acte de fe que manté l’equip amb vida.
