Zidane, el més realista
Aquest dies s’ha parlat molt del Barça, de com no s’ha de fer fora un entrenador i de com s’ha narrat el fitxatge del seu substitut. No sé si la fi justifica els mitjans, però en aquest cas el resultat final era necessari i crec que serà bo per al Barça. A més ens permetrà viure per primera vegada l’experiència d’un entrenador que creu radicalment amb l’estil blaugrana i que després de fer-ho en equips mitjans o petits, ara té l’ocasió de fer-ho en el bressol d’aquesta filosofia. No ha de convèncer l’afició del Betis o del Lugo que l’estil és important o que per sobre dels resultats hi ha la possessió i com es juga. No, tot això ja ho té guanyat, ara falta que els que manen al vestidor se’l creguin, li facis cas i ell sàpiga gestionar tots aquests egos.
I mentre passava tot això, s’ha eclipsat el que hagués estat la notícia en circumstàncies normals: que Zidane segueix guanyant títols amb el Madrid. A més, aquest té especial mèrit perquè no tenia les seves tres estrelles: Benzema, Bale i Hazard. El francès està demostrant ser un grandíssim entrenador i que les Champions que va guanyar no van ser casualitat. Ha sabut adaptar l’equip tàcticament a les baixes i sobretot ha aconseguit recuperar jugadors que semblaven impossibles. Zidane, a més, ha hagut d’aguantar que Florentino no li fitxés l’únic jugador que va demanar, Pogba, i que no fes fora a qui li va obrir les portes, Bale. Tot i això ha tornat a reviure homes com Isco o Marcelo que el madridisme ja volia enviar als lleons.
Però sobretot Zidane s’ha mostrat fidel a ell mateix a les rodes de premsa. Res a veure amb algun portuguès que havia ocupat la banqueta blanca fa uns anys. Ningú nega que Zidane sigui home de club, però en canvi ha sigut fidel al seu missatge i a les seves idees. I ni més ni menys que a la sala de premsa del Madrid ha dit coses com que la competició més difícil de guanyar és la Lliga (quan el Madrid ha guanyat sobretot Champions i és el Barça qui ha tingut l’hegemonia en la Lliga) o que Guardiola és el millor entrenador del món.
Això em fa pensar que Zidane és el més realista de tots els que hi ha a la capital. Sap que ni abans eren tan dolents, ni ara són tan bons. Per molt que la premsa d’allà ja parli de sextet, l’entrenador té clares les dificultats i sobretot les limitacions dels seus. Però justament això és el que els fa més perillosos. Amb el Madrid revifat amb la Supercopa i el Barça amb entrenador nou, venen cinc mesos apassionats i impredictibles. A gaudir-los!
