FUTBOL

Zidane marxa i deixa glaçat el Madrid

El tècnic creu que “és el moment de fer un canvi" per mantenir la competitivitat i els resultats del vigent campió d’Europa

“He decidit no seguir l’any vinent”. Zinedine Zidane deixava ahir glaçat el món madridista: l’entrenador del conjunt blanc anunciava la renúncia sis dies després d’aixecar la Lliga de Campions. “S’ha de saber aturar les coses”, deia el francès, mantenint el posat seriós i la naturalitat del primer dia, mentre trencava tots els precedents d’un vigent campió d’Europa. És un adeu meditat, decidit fa mesos, abans del partit de Kíev contra el Liverpool. “Mai prenc decisions perquè sí. Hi he reflexionat moltíssim i ara no em faré enrere”, deia, recalcant que no se’n va per dirigir una altra banqueta.

Zidane defensava la seva postura amb una lectura responsable. “He espremut els meus jugadors al màxim. Tinc clar que ha arribat el moment per a tots, per a mi, per a la plantilla i per al club. Sé que és estrany però calia fer-ho. Crec que aquest equip ha de continuar guanyant i necessita un canvi. Després de tres anys necessita un altre discurs, una altra metodologia de treball, i per això he pres aquesta decisió. Estimo molt aquest club i també el president, que em va donar la possibilitat de venir, però crec que avui cal canviar. L’any vinent hauria sigut molt complicat guanyar amb mi”, va explicar.

Un desgast “natural”

La seva bona gestió de grup al Santiago Bernabéu ha tingut conseqüències. Repartir el protagonisme entre una gran part de la plantilla ha generat queixes i ha afectat les xifres de rendiment. La seva trajectòria s’explica en gran part pels títols i les victòries: tres Champions consecutives (2015-16, 2016-17 i 2017-18), una Lliga (2016-17), dues Supercopes d’Europa (2016 i 2017), dos Mundialets de club (2016 i 2017) i una Supercopa d’Espanya (2017). Un cicle de dues temporades i mitja com a campió que necessitava un procés de renovació important. Els èxits han anat posposant la presa d’algunes decisions que afecten la configuració de la plantilla: gestionar el valor de mercat de Cristiano Ronaldo, la continuïtat de la BBC i trobar relleus a mitjà termini per a jugadors de caràcter veterà com Luka Modric. Zidane es cura en salut, com Pep Guardiola quan va decidir tancar l’etapa al Camp Nou. “És un desgast natural. Quan vaig dir al gener que seguiria potser no ho pensava. Al meu cap hi havia una altra idea. També deia que en aquest club les coses poden canviar en un dia. No estic cansat d’entrenar, però és el moment adequat”, comentava. L’exfutbolista va anunciar-ho públicament en una roda de premsa senzilla, acompanyat únicament pel president Florentino Pérez. Els seus futbolistes, ara de vacances, ja n’eren conscients. “Els vaig enviar un missatge de mòbil i vaig estar parlant personalment amb Sergio Ramos. Hem viscut grans coses junts. Respecta la meva decisió, em va desitjar sort. És un líder, el capità. Ha sigut un plaer compartir tres anys més amb ell”, va explicar. No va descartar tornar a les oficines de Valdebebas. El futbol professional és capritxós i gairebé t’exigeix deixar oberta una porta tan important com la del Reial Madrid. “Pot ser un a reveure perquè l’entitat m’ho ha donat tot i jo sempre seré al seu costat. He de donar gràcies als aficionats. Sempre han estat amb mi, fins i tot quan era jugador i no ho feia bé. Estic agraït a totes les persones que he tingut al voltant: fisioterapeutes, doctors, cos tècnic, encarregats del material, etc. L’exigència és molt alta i tots ho donen tot. Guanyar és una cosa col·lectiva”, va recalcar. El llegat del francès és immens. “Inesborrable”, com el va definir Ramos via xarxes socials. Pels tangibles, els títols, i l’atmosfera que arrossega la seva figura. És segurament l’aspecte diferencial de Zidane.

Escollir el nou Zidane

El crèdit de ser una llegenda viva del futbol, ídol de gran part de la plantilla, ha mantingut l’equilibri en moments d’eufòria i de tensió. El seu substitut haurà de guanyar-se aquesta credibilitat per sobreviure al pes mediàtic del club. L’exigència extra escurça una llista de candidats breu. Els canvis de cadira d’aquest estiu han fet que noms de futuribles com Thomas Tuchel hagin quedat descartats. L’arribada al Chelsea de Maurizio Sarri deixaria lliure Antonio Conte, una alternativa que ha sonat amb força els últims anys. Segons apunten fonts del club consultades per l’ARA, Mauricio Pochettino és el més ben situat per assumir el càrrec. El seu coneixement de la Lliga Santander i la trajectòria a la Premier League l’avalen. La seva renovació amb el Tottenham fins al 2023 no és necessàriament un impediment. L’ex de l’Espanyol podria haver inclòs una clàusula en el seu nou contracte que li permetés negociar la seva sortida al club blanc o al París Saint-Germain. Florentino Pérez ha d’estudiar bé el cas. El president ha de trobar el tècnic que mantingui el ritme i l’ambició del bloc de Zidane.

Les seves últimes apostes van ser l’exfutbolista i Rafa Benítez, les dues cares de la moneda del curs 2015-16. D’una versió massa grisa, a guanyar la desena Lliga de Campions del club madrileny. “A partir de demà comença una nova etapa. Avui les preguntes han de ser per a Zidane”, va dir Florentino. No va voler fer declaracions ni donar pistes. El càsting no és gaire ampli i un moviment en fals pot hipotecar el millor recanvi. La disputa del Mundial de Rússia dona temps i marge per a les negociacions.

EDICIÓ PAPER 12/08/2018

Consultar aquesta edició en PDF