‘You’re in, you’re out’
Wellington Silva era un jove extrem del Fluminense, mundialista sub-17 amb el Brasil. Desbordava els adversaris fàcilment gràcies a la seva rapidesa i habilitat, a vegades una mica exhibicionista. L’Arsenal va lligar-lo quan tenia setze anys i li va muntar un parell d’amistosos d’entrenament, lluny dels ulls de la FIFA, suficients per acceptar pagar cinc milions d’euros.
Silva, però, no era internacional absolut pel seu país ni tenia passaport comunitari. Per tant, el 9 de desembre del 2010, en una sala de reunions del nou estadi de Wembley, els representants de l’Arsenal es van haver d’enfrontar amb el temut comitè que determina si un jugador nascut fora de l’Espai Econòmic Europeu mereix obtenir un permís de treball al Regne Unit. Els gunners ja tenien coll avall que aquella assemblea de federatius i funcionaris de la Home Office concediria a Silva el visat especial per a talents esportius. Però no: ni aquell dia ni cap dels quatre anys següents. Com havia hagut de fer amb el davanter mexicà Carlos Vela, que va esperar un permís durant dos anys i mig, l’Arsenal va optar per cedir Silva a fins a cinc clubs espanyols. Mentre militava a l’Almeria, la tardor del 2014, diversos mitjans britànics van publicar que, finalment, tenia el vistiplau per jugar a Anglaterra, però Wellington Silva no se’n va convèncer del tot fins que, l’abril del 2015, va rebre el passaport espanyol. Aquest any ha jugat cedit al Bolton.
Aquest escenari no serà impossible per als esportistes comunitaris si es fa vinculant el resultat del recent referèndum al Regne Unit, en què el vot antiimmigració ha tingut una influència remarcable. Curiosament, mig any abans dels comicis, la FA va modificar els barems d’admissió per a jugadors de fora de l’EEE, perquè creia excessiu que més de la meitat de jugadors d’aquest origen rebessin el permís de treball via comitè (un 80% de les sol·licituds prosperaven) i no pels mèrits esportius. A partir d’ara, només es computaran les convocatòries internacionals d’un jugador si la seva selecció està entre les cinquanta millors del rànquing FIFA: a millor situació, menys partits en els dos últims anys se li requeriran per poder completar el fitxatge. Actualment, nou països de la UE tenen el seu equip estatal entre els vint millors del món. Després del Brexit, els millors jugadors europeus, si els convé cobrar en lliures, podran continuar fitxant per conjunts de la Premier, però els partidaris d’un control més estricte de la immigració tindran una batalla guanyada.
