TENIS

Yannick Noah eixampla la fama d’una nissaga poliesportiva

França guanya per primera vegada en 16 anys la Copa Davis de tenis

L’últim cop que França havia guanyat la Copa Davis de tenis a casa seva, el 1991, el seleccionador era Yannick Noah. Llavors els francesos van celebrar el triomf sobre els nord-americans, que tenien un gran equip amb Pete Sampras i Andre Agassi, amb Yannick Noah liderant una conga per la pista de Lió mentre amb un micròfon feia cantar tot el pavelló de Gerland la lletra de la seva cançó Saga Africa, amb la qual havia arribat a la llista de cançons més venudes de l’any. Noah, que com a jugador havia guanyat a Roland Garros el 1983, lluïa una arracada amb el símbol de la pau, rastes i una rialla d’orella a orella. Aquell dia va voler dedicar la copa al seu pare, Zacharie, un futbolista camerunès que havia guanyat la Copa francesa el 1961 amb el Sedan, abans de retirar-se per culpa d’una greu lesió. “Pare, tu vas guanyar una Copa i vas ensenyar-me que no et podies rendir mai. Tu vas ensenyar-me a estimar les arrels africanes i també la manera d’estimar aquesta meravellosa terra, França”, va dir just abans d’aconseguir que un pavelló ple de francesos ballés al ritme de la seva cançó. Una imatge que va comportar una queixa del polític Jean-Marie Le Pen, que va definir “d’escandalós” unir la bandera francesa amb un “ball pornogràfic i salvatge”, en referència al vídeo promocional on Noah apareixia ballant arrapat amb noies amb poca roba.

26 anys després, França va tornar a guanyar la Copa Davis a casa, a Lilla. I, de nou, amb Yannick Noah, ara ja amb canes, de seleccionador. Pel mig, els francesos havien guanyat les finals del 1996 i el 2001 lluny de casa, a Suècia i Austràlia. Però amb Noah a la banqueta van tornar a fer festa grossa a casa, en derrotar per 3-2 els belgues, i van trencar una sequera de 16 anys. Després del triomf als dobles durant la jornada de dissabte, França en tenia prou amb un punt per derrotar una Bèlgica que mai ha guanyat la Davis. Però Tsonga va perdre el primer partit del dia amb David Goffin (7-6, 6-3 i 6-2) i la final es va decidir en el duel entre Lucas Pouille i Steve Darcis (6-3, 6-1 i 6-0). I França va aconseguir aixecar per desena vegada la Copa.

Noah, de 57 anys, guanyava així la seva tercera Davis com a seleccionador, torneig del qual va ser finalista com a jugador el 1982, perdent-lo contra els Estats Units. Noah, que s’ha barallat aquests últims mesos amb jugadors com Gaël Monfils i Benoît Paire, va insinuar ahir que la seva aventura s’ha acabat. “Ha sigut bonic tornar-ho a viure”, va dir després de plorar cantant La marsellesa. Noah, que el 1997 també va liderar l’equip femení cap a la primera victòria francesa en una Copa Federació, va admetre que “competir forma part de la família”, en referència al seu pare Zacharie, però també a la seva mare Marie-Claire, que va arribar a ser internacional amb la selecció francesa de bàsquet i va crear, juntament amb Yannick, una ONG que ajuda nens africans. Noah també té un fill esportista, el jugador de bàsquet Joakim, fill del seu primer matrimoni amb la model Cécilia Rodhe, Miss Suècia el 1978. Joakim Noah actualment juga als New York Knicks de la NBA i va arribar a ser internacional francès.

EDICIÓ PAPER 14/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF