Xavi Pascual, al centre de la tempesta

BarcelonaEl Barça Lassa va tancar un cicle l’estiu passat, quan va completar una temporada en blanc i va donar símptomes de projecte esgotat. Pensant més en els mèrits del passat que en les possibilitats d’èxit futures, el club va decidir mantenir Joan Creus i Xavi Pascual al front de la seva secció de bàsquet. L’entitat va fer un esforç econòmic per reconstruir un equip que necessitava endurir-se, però els set fitxatges (vuit si s’hi suma un Joey Dorsey pel qual es va pagar un traspàs d’uns 180.000 euros) no han servit perquè el conjunt competís amb regularitat.

La desfeta de la Copa del Rei, en què el Barça Lassa va quedar eliminat pel Dominion Bilbao Basket, va encendre les alarmes al club. La manca d’autocrítica va allunyar encara més l’equip, i sobretot el seu entrenador, d’uns aficionats farts que cada derrota s’analitzés com un fet aïllat i es relacionés sempre amb l’encert dels jugadors. Els xiulets van arribar al Palau Blaugrana, on Xavi Pascual va demanar canviar l’ordre de la presentació per passar més desapercebut. Les excuses no van agradar als despatxos. “Si amb tot el que li hem fitxat Xavi Pascual no es classifica per a la final four, està condemnat”, va ser el missatge.

Tot i tenir greus problemes en la definició de rols i patir molt quan jugava com a visitant, l’equip va anar trampejant la situació. Tres finals inversemblants, dos contra el Madrid i un altre contra el CSKA, van tranquil·litzar l’entorn, que va respirar alleujat quan va veure que el Barça Lassa es jugaria el bitllet per a la final four de Berlín contra el Lokomotiv Kuban.

L’eliminatòria va ser una muntanya russa. Inconscientment, el Barça Lassa va creure tenir assegurada la classificació almenys tres vegades. La primera, després de guanyar el segon partit amb una gran facilitat. La segona, en forçar la pròrroga del quart enfrontament. La tercera, en aconseguir un avantatge de cinc punts durant el partit decisiu. Mai, però, se’n va sortir. Va badar.

La desfeta, agreujada per com i contra qui arriba, deixa Xavi Pascual en una posició d’extrema fragilitat. L’entrenador té un any més de contracte, però està sentenciat i ningú espera que dirigeixi el pròxim projecte del Barça Lassa. La continuïtat de Joan Creus, mànager esportiu, també està en entredit i ningú coneix el rol de Rodrigo de la Fuente, un secretari tècnic que s’està formant a l’ombra. L’opinió d’Albert Soler fa mesos que guanya pes, i, aprofitant l’enrenou de les últimes setmanes, José Luis Galilea s’està deixant veure molt pel club. Arriben temps de canvis.

“Depenem dels resultats”

Joan Creus va analitzar ahir la situació. “Els aficionats estan decebuts, però la sensació ha semblat més exagerada del que és. No ser a la final four és una decepció perquè era un dels objectius que teníem. El nostre objectiu no és guanyar l’Eurolliga sinó ser entre els quatre primers”, va dir en declaracions al programa Catalunya vespre de Catalunya Ràdio.

“Directament no em sento qüestionat, tinc el suport de la gent del club. És evident que depenem dels resultats, però tinc la consciència tranquil·la. Ens hem equivocat en fitxatges, però això és part de la nostra feina”, va opinar el mànager esportiu, que es va mostrar convençut de la reacció d’un equip del qual va recordar la trajectòria i la posició actual a la classificació de la Lliga Endesa. “Quan acabi la temporada actuarem en conseqüència. Tinc ganes de seguir. Si el projecte m’engresca, és una feina que m’apassiona. Xavi Pascual té un any més de contracte i jo no. La gent ens associa molt, però podem fer camins diferents”, va deixar anar.

“La derrota serà difícil de pair”

Els periodistes que habitualment segueixen el dia a dia del Barça Lassa no ho estan tenint fàcil per explicar els motius de la desfeta. “La decepció és enorme i no es pot negar. Com van reconèixer Àlex Abrines o Joan Carles Navarro, l’equip ha fracassat perquè ha quedat eliminat contra un rival inferior. La derrota serà difícil de pair perquè arriba després del fracàs de la Copa del Rei”, opina Jordi Robirosa. El periodista de TV3 i autor del llibre Apostoflant considera, però, que les culpes s’han de repartir. “La plantilla té mancances i, tot i que en sigui el màxim responsable, la culpa no és només de Xavi Pascual”, opina.

“És inexplicable el que li ha passat al Barça Lassa en aquests últims tres partits. L’equip s’ha desestabilitzat amb finals de partit que no s’entenen, perquè la sensació és que el conjunt anava cap amunt. L’única explicació possible és la mental. Això, amb jugadors com Pete Mickeal o Gianluca Basile, no hauria passat”, explica Marc Mundet, periodista de RAC1.

“El cicle es va acabar l’any passat i aquesta era una temporada de gràcia per veure si es podia revertir la situació. La lliga serà clau per decidir els canvis, però quan tot penja d’un resultat és símptoma de fragilitat”, diu Ernest Macià, periodista de Catalunya Ràdio.