Publicitat
Publicitat

EL GERMÀ PETIT

El Wigan, a segona, o no

Després de guanyar la lliga israeliana amb el Maccabi de Tel Aviv, el tècnic sabadellenc Òscar Garcia passa uns dies a Catalunya madurant el seu futur i concedint entrevistes. En una, va reiterar davant d'un micròfon de Catalunya Ràdio el que havia dit en petit comitè més d'un cop: l'il·lusionaria especialment entrenar a Anglaterra. Amb tot, el que va ser entrenador del juvenil del Barça va precisar una mica més: l'atreu especialment la Championship. Superficialment, és la segona divisió anglesa, però si gratem un pèl més, observarem que és la sisena lliga d'Europa en ingressos, només per sota de les cinc grans (Premier League, Bundesliga, Primera Divisió, Serie A i Ligue 1), i que ja ho era el 2004, quan la Football League va decidir donar-li el nom actual en substitució de l'antiga First Division. Però al marge del potencial econòmic, la Championship ha reunit un grapat de virtuts que l'han convertit ja no en la segona divisió més potent d'Europa, sinó en una de les competicions futbolístiques més interessants del continent.

El pes de la televisió

Com en altres casos, en el desenvolupament de la Championship hi intervenen de forma decisiva els drets de televisió. El gegant digital Sky, tot i haver presentat una oferta a la baixa, paga, des de l'estiu passat, uns 75 milions d'euros cada temporada per televisar vint-i-cinc partits de lliga (per tant, grosso modo , només un de cada dues jornades), els play-off d'ascens a la Premier League i quinze partits de la Copa de la Lliga, inclosa la final.

La BBC va fer festa major quan va poder conservar el paquet que li permet oferir, el dissabte a la nit, els resums dels partits de la jornada, tot i que va haver de renunciar a les retransmissions en directe (deu per temporada) a què tenia dret fins llavors. Si es vol establir una comparació, segons informacions de mitjans especialitzats, el preu per oferir cada setmana un partit en obert de la Primera Divisió espanyola (per un canal de cobertura estatal) va arribar als 60 milions d'euros per any; quinze milions menys del que paga avui Sky per oferir als seus abonats una selecció de partits de la segona anglesa.

Si hi ha operadors disposats a abonar aquestes quantitats imponents, però, és perquè el producte és atractiu en termes esportius i d'espectacle. En l'última campanya, quan faltaven tres jornades per a l'acabament de la competició, el vuitè classificat, el Derby County, encara no s'havia salvat, tot i haver sumat 54 punts. El primer equip en zona de descens, el Huddersfield Town, era vint-i-dosè, amb 47, tants com el Blackburn Rovers, el Barnsley i el Sheffield Wednesday. Noms respectats, gairebé tots antics inquilins de la Premier League, un altre punt fort de la competició.

Aficions entregades

"Particularment, m'encanta jugar en estadis llegendaris com Elland Road o Hillsborough", comenta el jugador català del Brighton Andrea Orlandi. "A l'Amex, el nostre estadi, he jugat davant de 25.000 persones cada dissabte, i sé que això no seria possible veure-ho en cap altra lliga de segona. Les aficions estan entregades i el ritme és vertiginós, potser sense gaire rigor tàctic però amb entrega i generositat. I per arrodonir-ho, la diferència salarial amb la Segona espanyola és molt gran".

Mentre que a la Lliga Adelante només l'Elx, el Còrdova, l'Sporting o el Las Palmas han superat els deu mil espectadors regularment en els partits com a locals, l'equip amb menys públic de la Championship, el Peterborough (que ha descendit), ha col·locat 8.200 espectadors de mitjana. "És una competició totalment professionalitzada que serveix de pont cap a la Premier League", indica el tècnic reusenc Gerard Nus, que ha treballat al Liverpool i al Brighton. "A ningú se li escapa aquest fet, i per això estan arribant jugadors i tècnics cada cop millors, en una lliga molt competitiva. S'han incorporat entrenadors amb estils diferents, com Zola o Poyet, i això porta a recordar els canvis i les aportacions que en el seu dia van fer Arsène Wenger a l'Arsenal o Rafa Benítez al Liverpool."

Certament, la Segona Divisió espanyola ha guanyat visibilitat, valor, qualitat i públic en els últims anys, però, amb els números a la mà, i tot i ser una segona que fa goig, si algú la qualifica com la millor segona d'Europa és, com a mínim, inexacte. Es pot discutir on pot veure's el millor futbol, però les xifres d'ingressos i públic, entre d'altres, són irrefutables.

Històries de superació esportiva
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF