01/03/2019

Entre Wagner i Verdi

2 min
Rubi durant un partit de Lliga Santander amb l'Espanyol

BarcelonaAmb Rubi el club està tenint una paciència insòlita, diuen els qui des de fa setmanes insisteixen que ja hauria d’haver estat cessat. Amb una insistència sovint oportunista -el dia del Rayo ningú no va demanar el seu cap- ens recorden, amb raó, els molts antecedents en què el got de la paciència ha vessat molt abans d’arribar a una situació com l’actual. Demà, a més a més de tornar a jugar un partit molt important, tindrem a la banqueta de l’equip contrari una de les víctimes més recents de la nostra història. Sergio González: un entrenador perico i de la casa, com Rubi, que va ser acomiadat quan l’equip ocupava una posició a la classificació millor que l’actual amb una plantilla d’inferior qualitat. El greuge comparatiu està servit.

Jo vaig ser molt crític amb Sergio -i el seu cessament em va semblar una bona decisió- i defenso Rubi -i que segueixi entrenant l’equip em sembla la millor de les decisions possibles-. No conec personalment a cap dels dos, ni tinc cap interès en defensar els uns o els altres més enllà de la meva passió. Podria ser que, des del moment que s’han definit dos bàndols (els qui mantenim la fe en Rubi i els qui l’han perdut), hom caigui en una certa defensa irracional de la pròpia posició. Tots tenim tendència -un cop hem pres partit- a buscar i trobar arguments a favor de la nostra postura i en contra de la dels altres.

Per això és sa aturar-se un moment i reflexionar sobre els teus motius. Fer una suspensió metodològica provisional del teu judici i preguntar-te sincerament per què defenses el que defenses. En aquest cas, el projecte de Rubi. I estar disposat a canviar d’opinió. Rubi vol que els seus jugadors interpretin Tristany i Isolda de Wagner. Una òpera complexa. Que es va estrenar a Munic el 1865 després d’un intent fallit a Viena dos anys abans: després de setanta-set assajos els músics vienesos van abandonar tot definint l’obra com “ininterpretable”. Aquesta dificultat és proporcional a l’experiència estètica a què et porta Wagner.

Arribar-hi exigeix esforç, talent i paciència. Però la recompensa és gran. Ara bé, si no tens músics i cantants preparats per interpretar Wagner, sempre tens l’opció de programar Verdi. I està molt bé fer-ho: tindràs bons resultats. Jo, de moment, opto per Tristany i Isolda. Però tot té un límit. No voldria arribar a l’extrem del tenor que la va estrenar. Ludwig Schnorr von Carolsfeld només va cantar quatre funcions i va morir exhaust abans de la cinquena. Abans d’arribar a això, Verdi.

stats