Volta per la vall de Sóller o dels tarongers

PalmaPaula, Maria, Dolors, Joan Maiol, Toni i Joan Riera són els integrants d’una ruta que passa pels diferents nuclis urbans de la pintoresca vall dels tarongers, la vall de Sóller: Fornalutx, Binibassí, Biniaraix, l’Alqueria del Comte, Sóller... i també per la capelleta o el santuari de Santa Maria de l’olivar del Fenàs i el mirador de les Barques. L’extensa xarxa de camins permet fer moltes variants. Feim nostres les paraules que Antoni Reynés escriu a Els camins de ferradura de la vall de Sóller : “La vall de Sóller, capficada entre el puig des Teix a ponent, la serra d’Alfàbia i la de Son Torrella a migjorn i el puig Major i la muntanya de Montcaire a llevant, compta amb una de les xarxes de camins de ferradura més extenses, riques i ben conservades de l’illa de Mallorca, conjunt que conforma un patrimoni històric, cultural i etnològic de primera magnitud”.

Inici de la ruta

Iniciam la caminada a les 9.30 h a la plaça de la Constitució de Sóller, de la qual destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu, flanquejada pels edificis del Banc de Sóller i la Casa Consistorial. Amb un poc de sort veurem passar el tramvia del port (de 1913), amb el seu soroll característic. A la plaça hem quedat amb els bons amics sollerics Paula i Joan, els quals ens han acompanyat fins a la Capelleta, on hem berenat junts. Sortim de la plaça pel carrer de la Lluna, giram pel carrer de la Victòria 11 de Maig, el qual mena a l’avinguda d’Astúries i d’aquí creuam el pont del torrent de Fornalutx (WP-1).

Aquest vial ens durà a la barriada de les Marjades i a la contrada coneguda com la Ruberta. Seguirem el curs del torrent de Fornalutx pel camí del Murterar.

Giram a la dreta (WP-2) a l’endret del pont de can Rave, on s’agombolen uns rentadors públics, per agafar el camí de Binibassí(WP-3). Més endavant deixam el camí de Binibassí o de can Gaspar (GR-221), que arriba fins a Fornalutx, més tard recorrerem un tram d’aquest camí, de Fornalutx a Binibassí. Ara agafam la desviació que surt per l’esquerra (WP-4), el camí de la Capelleta.

El camí de la Capelleta o camí de Bàlitx, està empedrat en gairebé tot el seu recorregut. La carretera vella de Bàlitx el talla en molts d’indrets, però es pot seguir fàcilment, exceptuant el tram que va del lloc anomenat Torreta dels Pelats fins al mirador de les Barques, que es veu envaït per la vegetació que impedeix el pas. En una hora arribam a la capella vella (WP-5) (213 m).

La capella vella

Les obres de la capella vella començaren l’any 1915 i fou inaugurada el 17 de juny de 1917 per iniciativa de mossèn Pere Lluc Ripoll i Moragues (don Perico de Bàlitx d’en Gordo) i la seva germana Maria Magdalena, gràcies al fet que Catalina Verd Mayol i Damià Canals Bernat feren donació del que ara són els terrenys de la capelleta vella, dins l’anomenat Olivar del Fenàs. (Morell, 2015).

Es tracta d’una petita capella d’estil modernista dedicada a la Mare de Déu de Lorda. Aquest petit edifici està realitzat amb pedres sense treballar i l’interior representa la gruta de la Mare de Déu de Lorda. A pocs metres, a l’altra part del camí de Bàlitx, es troba el santuari de Santa Maria de l’Olivar del Fenàs, anomenat també la capelleta nova (WP-6). El bisbe de Mallorca Josep Miralles Sbert en col·locà la primera pedra l’abril de 1943 i el rector de Sóller mossèn Rafel Sitjar el va inaugurar el 1944, tot i que, “els motius econòmics i la mort de don Perico feren que sa Capelleta Nova quedàs per sempre inacabada”. (Morell, 2015). Els anys setanta (1971-79) es feu càrrec del santuari l’orde monàstic de Sant Jeroni (monjos jeronis), el qual havia estat fundat a Mallorca el 1400. Finalment, el 1979, el bisbe Teodor Úbeda amb el vist-i-plau del rector de Sóller mossèn Miquel Gual i de mossèn Josep Morey, custodi de l’herència espiritual del pare Ripoll, va convidar les canongesses regulars agustines del monestir de Santa Magdalena, de Palma, a fundar una petita comunitat, cosa que feren el 20 d’abril de 1980.

Hem reposat energia i resseguim la ruta programada. Travessam la carretera i pel camí de la torreta dels Pelats, que passa per les Motes i volem arribar al mirador de les Barques. Però abans, en aquest encreuament (WP-7), ens acomiadam dels amics Paula i Joan. Ells tornen a Sóller per la costa d’en Flassada. Passam un nou encreuament (WP-8) (306 m) on podríem anar directament a Fornalutx (dreta) o a Sóller i al port (esquerra). Nosaltres continuam pujant, ara ho feim entre cuidades marjades. Connectam amb un camí paral·lel al camí vell de Bàlitx, el qual discorre pel peu del penyal on se situa el mirador (WP-9) (400 m).

A les 11.44 h arribam al mirador de les barques (WP-10) (413 m). D’aquí podem gaudir d’una bona panoràmica del port de Sóller. Per aquest penya-segat passa la partió entre Sóller i Fornalutx.

Just al costat de l’esplanada de l’aparcament del mirador (WP-11), arrenca un senderó que ens durà cap a Fornalutx, el nostre pròxim objectiu. Segurament, aquest tirany s’ha habilitat per evitar travessar la carretera en aquesta perillosa corba. En els primers metres, el viarany discorre per un coster molt inclinat, per això un cable dona seguretat als senderistes. Passam un portell amb barrera i el camí s’esbranca (WP-12). Per avall arribaríem a Sóller massa aviat. Nosaltres tenim les feines a Fornalutx. Deixam enrere el coll d’en Pastor, creuam la carretera i enfilam la costa d’en Nicó (camí reial) (WP-13), també anomenat camí del coll d’en Pastor.

El camí vell es veu retallat nombroses vegades per pistes més modernes i per les carreteres del puig Major i Fornalutx. Les restes de l’antic viarany es troben ben senyalitzades. La costa d’en Nicó ens torna a baixar cap a la vall de Sóller, entre porxos i marjades d’olivar del clot del Xorc i els Camps. Deixarem a l’esquerra els terrenys de l’alqueria de Benarrussí o Binirrossí (on hi ha una font), després passarem per les Comes. La panoràmica de la vall s’obre i apareix a la nostra esquerra l’impressionant penyal del Migdia, del puig Major. Davant tenim la serra de Son Torrella, el portell de la Costa amb el camí de na Martorella, les Solanes, el puig del Verger, el Barranc, els Cornadors...

Fornalutx

Als nostres peus apareix Fornalutx. Hem perdut alçada i entram pel carrer dels Toros a la població de Fornalutx, que, gràcies al conjunt arquitectònic harmoniós dels seus senzills però bells edificis, fou declarada (1972) Lloc Històric Protegit. En són destacables ca n’Arbona (Ajuntament), la posada de Bàlitx, la posada de Montcaire (casa d’Amunt), can Rejó, can Xandre, cas Pollencí, can Ballester, can Bisbal i l’església, entre molts d’altres.

Sortim del poble pel carrer de Joan Albertí Arbona en direcció al camp de futbol i el cementeri (WP-15).

Són les 13.10 h. En un mirador, presidit per una creu de pedra, podrem escampar la vista a l’extens olivar que s’enfila fins ben amunt dels costers de la serra de Son Torrella i les Solanes, muntanyes que encerclen la vall. A la sortida de la població tenim una magnífica panoràmica de la vall. Deixam l’asfalt i recorrem l’Olivar Major per un bell camí de ferradura, camí de traginer. Els traginers de Sóller i Fornalutx assoliren gran fama perquè eren uns guies de muntanya magnífics, apreciats per tots aquells viatgers que desitjaven conèixer les nostres muntanyes, especialment el puig Major.

Si volem veure la font de Binibassí, haurem de sortir un poc de la nostra ruta. Després de passar un portell amb barrera veurem un camí ample que puja cap a la dreta, hem de pujar per aquesta pista i cercar la font. Abans d’arribar al llogaret de Binibassí, ja caminam vora la canaleta que duu l’aigua de la font de Binibassí. Després d’haver mogut les moles del molí, l’aigua seguia i segueix el seu camí per la síquia, passa per la pica d’uns rentadors i rega els horts. Després de dinar a l’ombra fresca d’un garrover prosseguim el nostre camí cap a Biniaraix. Deixam enrere el bucòlic llogaret de Binibassí, del qual destaca l’antiga torre quadrada de defensa. En pocs minuts arribam al pintoresc llogaret de Biniaraix (WP-18). Els vells rentadors públics de la zona de baix del llogaret, són a l’entrada del nucli, ran del camí de l’Horta de Biniaraix. A la sortida del poblet, cap al Barranc, trobam uns altres rentadors, més grans que aquests. Remuntam per aquest carrer escalonat i empedrat amb una síquia al seu costat que constitueix una autèntica obra d’art que cal preservar.

A la darrera tirada de l’excursió, cap a Sóller, passarem per l’Alqueria del Comte, un raval de Sóller situat a l’est de la ciutat. Les cases s’arremolinen al voltant d’una antiga alqueria que va correspondre, en el repartiment de Mallorca després de la conquesta de Jaume I, al comte Ponç Hug IV d’Ampúries. L’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria anota: “L’oratori de l’Alqueria del Comte va ser fundat pel clergue don Lluc Colom en el seu testament fet a Roma dia 19 de setembre de 1677, a fi que els habitants de l’Alqueria no tenguessin excusa per no oir missa. Té volta de canó amb parets gruixades, fa quasi 15 m de llarg i més de 6 d’ample. Està dedicat a la Concepció de Maria”.

Entram a Sóller pel mateix carrer pel qual hem sortit el matí, el carrer de la Lluna, l’artèria comercial de la vila. Acabam l’eixida a les 16.13 h (WP-19).

Ja hem dit al principi que veníem a la vall dels tarongers. Pagenstecher diu (1867) que anualment surten de Sóller uns cinquanta milions de taronges, i Santiago Rusiñol (1922) que: “La ciutat de Sóller és això: un estoig, una copa o una capella, per a guardar el tresor d’aquests arbres”.

Després del recorregut que hem fet podem dir que la vall de Sóller és una capella que guarda el tresor de la seva història, les pedres i el meravellós paisatge.